La magistrada del Jutjat Mercantil Número 17 de Madrid ha sentenciat que UEFA i FIFA han abusat de la seva posició de domini al mercat i impedeixen la lliure competència, estimant així de forma parcial la demanda presentada per l'European Super League Company SL (ESLC ), propietària de la Superlliga de futbol, competició plantejada pel president del Reial Madrid, Florentino Pérez.
En la sentència, el jutjat considera que UEFA i FIFA hi han incorregut en atribuir-se la facultat discrecional de prohibir la participació en competicions alternatives i imposar restriccions "injustificades i desproporcionades" que infringeixen els articles 101 i 102 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea (TFUE).
La magistrada Sofia Gil ordena els dos organismes que cessin en aquestes conductes "anticompetitives" i se'ls prohibeixi que les repeteixin en el futur. També els condemna a remoure de manera immediata tots els efectes de les actuacions anticompetitives --com expedients sancionadors o actuacions equivalents-- que s'hagin produït abans o durant la durada d'aquest procediment.
Un procediment que va començar el 18 d'abril del 2021, quan l'entitat promotora de la Superlliga va anunciar la posada en marxa del projecte per a una nova competició de futbol professional i va exercitar accions en matèria de defensa de la competència davant la resposta de UEFA i FIFA. En aquesta sentència, la jutgessa declara que els articles 22, 70, 71, 72 i 73 dels Estatuts FIFA, l'article 6 del Reglament FIFA Partits Internacionals i els articles 49 i 51 dels Estatuts UEFA són incompatibles amb els articles 101 i 102 del TFUE sobre el marc legal i jurisprudencial del mercat de la competència a la Unió Europea.
Ho fa en sintonia amb la resolució del Tribunal de Justícia de la Unió Europa (TJUE), a què es va dirigir el jutjat madrileny amb una qüestió prejudicial prèvia a la celebració de la vista. Així mateix, la jutgessa declara que el contingut de les declaracions emeses per FIFA, UEFA i entitats com les federacions i lligues d'Anglaterra, Itàlia i Espanya el 18 d'abril del 2021 contra el sorgiment de la Superlliga infringeix també els articles 101 i 102 del TFUE .
UEFA i FIFA volien evitar competidors
La sentència estima parcialment la demanda presentada per ESLC "perquè l'actuació de les demandades no estava dirigida únicament a evitar el desenvolupament d'un determinat projecte, sinó a evitar la implantació d'un tercer competidor i modificació del sistema monopolístic de l'organització de competicions" ".
Afegeix que "s'ha mantingut la mateixa defensa en tot el procediment encara que el projecte de la Superlliga hagi decaigut o almenys s'ha acceptat que no es desenvoluparà en els termes inicialment plantejats, cosa que denota que els actes inicials connectaven amb la oposició de modificació del sistema d'autorització de competicions per tercers competidors”. La jutgessa assenyala que no es pot imposar una prohibició a futur de qualsevol altre projecte o modificació del ja presentat, perquè "admetre el contrari suposaria acceptar una mena de prohibició o blindatge de qualsevol projecte de competició futbolística que fos presentat per les demandants, cosa que no és acceptable”, exposa.
Dictamina que correspondrà als intervinents la seva modificació i adaptació posterior. "Això no determina que sigui objecte del procediment l'autorització de qualsevol competició, sinó posar les bases per canalitzar un sistema de lliure competència d'organització de competicions de futbol", explica. Aquesta sentència no és ferma i pot ser recorreguda davant de la Secció 28 de l'Audiència Provincial de Madrid, òrgan competent en assumptes de naturalesa mercantil.
Va ser l'abril del 2021 quan dotze clubs europeus, entre ells el Reial Madrid, el FC Barcelona i l'Atlètic de Madrid, van anunciar la fundació de la Superlliga, però, després de les amenaces dels organismes rectors del futbol, només van romandre en el projecte Reial Madrid, Barça i Juventus italiana, que també va acabar abandonant el projecte.