Les dades que demostren que Catalunya rep menys diners per persona que Madrid

El model de finançament autonòmic vigent, establert el 2009 i caducat des del 2014, ha generat desigualtats entre els ciutadans de diferents comunitats autònomes. Aquest sistema, lluny de ser equitatiu, ha beneficiat alguns territoris mentre perjudicava altres, com es va observar clarament el 2023.

Segons les dades de l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef), l'any passat cada espanyol va rebre de mitjana 3.496 euros en recursos provinents del model de finançament. No obstant això, aquesta mitjana amaga disparitats significatives. Per exemple, els habitants de la Comunitat Valenciana, Andalusia, Múrcia, Castella-la Manxa, Balears i Catalunya van rebre menys fons per càpita que la mitjana nacional, cosa que va impactar negativament en la despesa en serveis públics essencials.

Els ciutadans més afectats van ser els de Múrcia, que van rebre 283 euros menys que la mitjana, seguits dels andalusos amb un dèficit de 212 euros per habitant, i els valencians amb 207 euros menys per càpita. Altres comunitats com Castella-la Manxa i les Balears també van experimentar dèficits notables, amb 197 i 144 euros menys per habitant, respectivament. A Catalunya, el finançament va ser de 3.453 euros per ciutadà, 43 euros per sota de la mitjana nacional.

En contrast, els ciutadans de la Comunitat de Madrid van rebre 3.679 euros per càpita, 183 euros més que la mitjana estatal. Les comunitats més beneficiades van ser Cantàbria, Canàries, Extremadura i La Rioja. Aquesta disparitat en el finançament també es reflecteix a la despesa en serveis públics essencials. Exceptuant la Comunitat Valenciana, les regions amb menors recursos del sistema es van distanciar més de la mitjana nacional de despesa en serveis públics per habitant.

En termes d'inversió, Catalunya va gastar 1.989 euros per habitant en sanitat, davant dels 1.855 de la mitjana estatal. En educació, la inversió per ciutadà va ser de 1.215 euros i va superar els 1.172 euros de la mitjana nacional. A serveis socials, Catalunya va invertir 543 euros per habitant, molt per sobre dels 420 euros de la mitjana espanyola.

L'Airef també ha destacat quant va deixar de recaptar cada comunitat per bonificar impostos. La Comunitat de Madrid lidera aquest aspecte, renunciant a ingressar el 2,40% del PIB el 2023, cosa que va suposar una minva d'uns 11.800 milions d'euros. A Catalunya, els beneficis fiscals van representar el 0,86% del PIB regional, uns 2.400 milions d'euros.

Les diferències tributàries entre les comunitats també són significatives. Balears va recaptar l'1,33% del PIB per la política fiscal, mentre que Catalunya va ingressar el 0,91% del PIB autonòmic. Aquestes diferències es deuen en gran part a la variació dels tipus de l'impost de transmissions patrimonials.

Per tant, l'obsolescència del model de finançament autonòmic ha portat a desigualtats palpables en els recursos i els serveis públics entre les comunitats. Tot i que totes les autonomies van millorar els ingressos el 2023, la necessitat d'un nou model és evident i urgent. Hisenda planeja convocar el Consell de Política Fiscal i Financera a finals de juliol per abordar aquesta qüestió.