Oficina d´ocupació amb una bandera d´Espanya

Els deures que el FMI ha posat a Espanya

Recomana prioritzar l'oferta d'habitatge i adverteix que topar els lloguers pot reduir-lo

El Fons Monetari Internacional (FMI) ha destacat l'impacte de l'última reforma laboral sobre la taxa de temporalitat del mercat laboral d'Espanya, tot i que considera necessàries mesures addicionals per abordar la dualitat i assolir una estabilitat més gran, per la qual cosa planteja relaxar la protecció del ocupació, mentre que adverteix de la necessitat davaluar acuradament els efectes de pujades addicionals del salari mínim o de la reducció de la jornada laboral.

Segons reflecteix a la seva declaració final la missió del Fons Monetari Internacional (FMI) que ha visitat el país en el marc de l'Article IV, si bé la reforma laboral del 2021 va aconseguir baixar la taxa de temporalitat en més de deu punts percentuals, al nivell mitjà de la UE, "es necessiten polítiques addicionals" per assolir una major estabilitat de l'ocupació en sentit ampli.

En aquest sentit, malgrat l'impacte sobre la dualitat al mercat laboral de la reforma, els tècnics de l'FMI consideren que el seu impacte general sobre les transicions de l'ocupació a la desocupació "és menys clar" i proposen, de cara al futur, "relaxar la legislació de protecció de l'ocupació", incloent-hi reduir la incertesa al voltant dels costos d'acomiadament, a fi d'incentivar els ocupadors a subscriure contractes permanents indefinits.

Més cotitzacions per als ocupadors amb més rotació

Altres mesures encaminades en aquest sentit plantejades al document serien incrementar les cotitzacions per a la prestació per desocupació per part d'aquells ocupadors amb més rotació de personal, cosa que podria descoratjar excessives transicions entre activitat i inactivitat sota els contractes fixos-discontinus, que al seu vegada haurien d'estar subjectes a un monitoratge més precís, mentre que restringir l'ús de contractes temporals al sector públic, tal com està previst, també contribuiria a continuar reduint la taxa de temporalitat.

Així mateix, la missió de l'FMI considera necessari reforçar les polítiques actives d'ocupació (PAE) i millorar els incentius per a l'acceptació d'ofertes d'ocupació per tal de retallar l'atur estructural encara elevat a Espanya.

Amb aquesta finalitat, assenyalen que la Llei d'ocupació del 2023 "és un pas en la direcció correcta", però consideren que, per aconseguir un progrés decisiu, caldrà reforçar els requisits d'activació i integrar millor les polítiques actives i passives d'ocupació mitjançant la convergència cap a un model de "finestreta única".

També destaquen el marge existent per augmentar la despesa en PAE i millorar l'eficàcia de les agències regionals del Servei Públic d'Ocupació Estatal estrenyent l'enllaç entre els recursos i l'acompliment en matèria de col·locació laboral.

D'altra banda, apunten que la sortida de la desocupació "s'acceleraria" augmentant els incentius per a l'acceptació d'ofertes d'ocupació, tal com preveu la proposta de reforma del subsidi per desocupació que pretén compatibilitzar les prestacions del subsidi amb l'ingrés laboral.

Precaució amb les noves mesures laborals

Les conclusions de la missió de l'FMI que ha visitat Espanya adverteixen també que, de cara al futur, les iniciatives en matèria de política laboral "haurien d'estar dissenyades acuradament per evitar efectes adversos en l'ocupació i el creixement".

En particular, els tècnics de l'FMI adverteixen que, després de pujar més de 50% els últims cinc anys, el salari mínim ha assolit la meta fixada pel Govern de 60% del salari mitjà i subratllen que qualsevol augment addicional hauria de tenir en compte els possibles efectes perjudicials en l'ocupació poc qualificada i guiar-se per les recomanacions de la Comissió Assessora per a l'Anàlisi del Salari Mínim Interprofessional, a qui demanen donar més autonomia i pes institucional.

D'altra banda, assenyalen que "si no es dissenya correctament", la reducció prevista de la jornada laboral al sector privat podria incrementar els costos laborals i reduir la producció i els ingressos dels treballadors a llarg termini, per la qual cosa recomanen acompanyar la reforma de "moderació salarial", així com acomodar l'heterogeneïtat entre sectors a través de la negociació col·lectiva per contenir aquests efectes adversos.

Així mateix, apunten que, en cas que es consideri una eventual reducció de la jornada laboral al sector públic, aquesta haurà de ser proporcional a la reduïda bretxa entre les hores de treball efectives i la norma legal proposada.

Habitatge

Pel que fa al mercat de l'habitatge a Espanya, on els preus han experimentat un increment moderat, la missió de l'FMI considera que per millorar-ne l'asequibilitat les autoritats espanyoles "haurien de prioritzar l'estímul de l'oferta, abans que el suport distorsiu de la demanda" .

En aquest sentit, destaca l'avenç del Govern en els seus esforços per ampliar l'oferta d'habitatges, aprofitant les transferències no reemborsables dels fons 'Next Generation UE' (NGEU) per finançar el desenvolupament d'habitatges assequibles a sòls públics i l'expansió del parc d'habitatge social, que actualment és reduït.

Així mateix, considera que la racionalització en curs de la planificació urbana, entre altres coses "desburocratitzant" la concessió de llicències a nivell regional i local, també constitueix un pas en la direcció correcta.

Pel que fa a la introducció de topalls als preus del lloguer d'habitatge en zones tensionades, contemplada a la Llei d'Habitatge de 2023, que fins ara s'han implementat únicament en algunes parts de Catalunya, el document recorda que experiències prèvies suggereixen que els límits als lloguers poden reduir l'oferta d'habitatges de lloguer i limitar l'accés dels grups més marginats, "contravenint així els objectius de la llei", per la qual cosa veu necessària una avaluació de l'impacte inicial dels límits fixats per Catalunya per informar el curs de la política en el futur.