"Cada any que es compleix és or", agraeix a un públic entregat David Muñoz, integrant amb el seu germà Jose Muñoz del grup Estopa, al concert a València de la seva gira de 25è aniversari. Després dels músics, un gran '25' i fotografies dels cinc lustres de carrera ocupen les pantalles de l'escenari; i, davant seu, milers de persones coregen de memòria algunes de les seves cançons més mítiques.
El concert, que arrenca amb uns minuts de retard a les 22.00 hores tocades, comença entre alguns xiulets per la demora que cessen quan els focus il·luminen els germans de Cornellà de Llobregat (Barcelona), que apareixen en escena mentre a les pantalles un camió amb la inscripció 'Construcciones Hermanos Muñoz' desmunta les bastides que han donat la benvinguda a la Ciutat de les Arts al públic valencià per donar pas a unes finques que simulen el barri de la infància del duet.
Els germans Muñoz canten i els assistents els segueixen: "Vaig anar a la riba del riu i vaig veure que estaves molt sola. Vaig veure que t'havies dormit. Vaig veure que creixien roselles". I així 'Tu calorro' obre una nit en què sonen gran part dels seus temes més escoltats, entre els quals no han faltat 'Cacho a cacho', 'Vino Tinto', 'Vacances', 'Quan clareja', 'El Run Run', 'Tragicomèdia', 'Hemicraneal', 'Malabares', 'Ja no me'n recordo', 'La raja de la teva faldilla', 'A poc a poc', 'El del mig dels Nois', 'Demonis', ' Quan cau la lluna', 'Partint la pana', 'Em falta l'alè', 'Pastilles de fre', 'Font d'energia', 'Ojitos rojos' o 'Em Quedaré'.
A les lletres convertides ja en himnes d'una època se sumen algunes de les cançons del seu últim àlbum, 'Estopía', com 'El dia que tu te'n vas', 'Ké Más Nos Da', 'Mañana Clara', 'No dic n', 'Sola', 'La ranxera' o 'La rumba del Pescaílla'. I temes més recents, però ja integrats a la memòria dels seus fans, com 'Samarreta de Rokanrol'.
Durant més de 2.30 hores, el grup català repassa les cançons d'"ahir, avui i demà" que els han mantingut al capdamunt de les llistes d'èxits musicals i que els van portar a penjar el cartell d''entrades esgotades' per a aquest concert tot just uns minuts després de treure-les a la venda. Tot i així, els germans Muñoz celebren l'"ambient verbener" que pren la Ciutat de les Arts i se sorprenen al veure prop de 20.000 persones --segons xifres de l'organització-- que entonen els seus temes.
"Mare meva si hi ha penya. La gent del darrere, com se sent això per aquí?", apunta David, mentre Jose saluda les desenes de persones que s'han concentrat al pont de l'Assut de l'Or per ballar al ritme de la rumba catalana. "Hauríem de fer cinc metres perquè ens veiessin des del darrere", expressa David.
En un moment del concert, el duet puja a l'escenari un objecte que emula una mena de circuit elèctric de grans dimensions. "Us porto les palanques de la vida", assegura el més gran del duo, alhora que comença a manejar l'aparell. "Si toco aquesta palanca, es moren les fatxes", sosté, i el públic li respon amb una sonora ovació. Darrere seu, a les pantalles es pot llegir 'No Signal'. "Això no funciona", "Ja t'ho has carregat", es retreuen els germans.
Entre el públic, alguna fan ja ha endevinat el tema següent. "És 'La raja de la teva faldilla'. És clar, perquè diu 'I jo endolla que t'endolla. El meu germà prova que et prova. Això s'escolta o no s'escolta?", canta, i uns segons després Estopa transporta la Ciutat de les Arts aquella tarda ximple i calenta de l'estiu del 97.
El grup avisa que necessita un descans: "Ens permetrem un luxe que no s'ho pot permetre ningú. Anar a un bar que és aquí al costat i prendre'ns una cervesa. Una altra. Per què? Perquè és al guió. I qui ha fet el guió? Tot i això, entre els aplaudiments, rialles i crits del públic, cap músic abandona l'escenari, des d'on brinden amb cervesa.
Minuts després, apareix en escena un fanal i tots dos comencen a taral·lejar la tornada del famós 'Singing in the rain', que acaba convertint-se en un 'Swimming in the rain' que provoca riallades entre els assistents. Sona 'El del mig dels Chichos' i el públic espera atent el mític "Vamos, Jose", però no esperen que, després d'entonar una de les frases més repetides del grup, David cridi: "Vamos, València".
Recorden els treballadors de Ford
Reapareix el camió amb la inscripció 'Construcciones Hnos. Muñoz' del vídeo inicial, acompanyat de grues i altres vehicles, que comencen a demolir les finques projectades a les pantalles i transportar alguns cotxes fins a un desballestament.
I en aquest moment de la nit, Jose, que havia desaparegut sense que el públic se n'adonés, torna conduint un Seat Panda Rojo. "Aquests palmells al cel de València", animen els cantants. I tots dos pujats sobre el capó del vehicle, aparcat al mig de l'escenari, canten: "Feu atenció al que explicaré, va passar una freda nit de Cornellà".
A continuació, ressona la lletra reivindicativa de 'Pastillas de Freno' que David Muñoz aprofita per dedicar a "tota la gent que faran fora de la Ford". "Va per ells", recorda, i demana que es pari l'ERO per evitar els acomiadaments.
La nit transcorre entre reiterades mencions la capital del Túria. "Bona nit, València", "Amunt aquests palmells, País Valencià", "Amunt València", crida David durant el concert, i agraeix a la ciutat, a "aquesta santa terra", que hagi acompanyat el grup "des del principi" , encara que reconeix que la Ciutat de les Arts --en què el grup no havia actuat abans-- és el "lloc més futurista" en què han estat.
Els acords de 'Com Camarón' anuncien que el concert ha arribat a la fi i Estopa s'acomiada: "València, la nostra terra. Em cagui en déu. Ha estat tot un plaer. Aquesta és la nostra terra. Hem crescut aquí i morirem aquí. Tornarem aquí, això segur.