L'èxode de les zones rurals a les grans ciutats provoca molts problemes, i un és que cada vegada hi ha menys nens i nenes per aquestes llars. De fet, són nombrosos els centres educatius que han hagut de tancar perquè no hi havia un mínim d'alumnes.
Aquest fenomen no és exclusiu a Espanya, sinó que també passa al país veí, a França, on s'ha ideat una fórmula creativa per evitar el tancament d'un col·legi.
Al nord-est de França, a la regió de Lorena, el centre escolar que agrupa els alumnes de les localitats d'Hermelange, Voyer i Nitting s'enfrontava a una crisi.
Segons ha explicat el mitjà TGMcom, els pares dels escassos nens que encara assistien a aquesta escola van haver de prendre una mesura dràstica per assolir el nombre mínim de 98 alumnes que exigeix el Ministeri d'Educació francès per mantenir obert el centre.
Amb només 94 alumnes repartits en cinc classes, el risc de tancament era imminent. Davant d'aquesta situació, els pares van decidir matricular quatre ovelles per complir les places mínimes requerides.
Les Ovelles Alumnes
El propietari de les ovelles és un dels pares dels alumnes de lescola. Cada ovella va ser inscrita amb un formulari que incloïa la data de naixement, el nom dels pares i la direcció de residència.
Els animals, per descomptat, van ser registrats amb noms i cognoms curiosos: John Deere, Valériane Deschamps, Phil Tondus i Marguerite Duprès. Aquests noms van ser enviats oficialment des del col·legi al Ministeri d'Educació.
Les ovelles, com a noves "alumnes", van ser rebudes a l'escola amb cartells de benvinguda per part dels seus companys de classe i se'ls va ubicar en un recinte agradable proper però fora del centre escolar.
Els pares dels alumnes van justificar la seva acció assenyalant que totes les queixes contra la llei que exigeix un mínim de 98 alumnes no havien aconseguit cap canvi.
La història d'aquesta escola a Lorena posa en relleu els reptes que enfronten les comunitats rurals a molts països.
La solució enginyosa d'aquests pares reflecteix tant la desesperació com la creativitat que sorgeix quan una comunitat s'uneix per preservar un recurs vital. Aquest cas no només crida l'atenció sobre la necessitat de polítiques educatives més flexibles i adaptades a les realitats locals, sinó que també ressalta la importància de trobar solucions comunitàries i sostenibles per garantir l'accés a l'educació a totes les regions, sense importar-ne la mida o ubicació.