Espanya i 92 països més han publicat en una declaració el seu "ple suport" al Tribunal Penal Internacional (TPI) i defensen la seva tasca "lliure d'intimidació" després de les crítiques a la instància judicial internacional.
"Afirmem que el Tribunal, els seus funcionaris i el seu personal han d'exercir els seus deures professionals com a funcionaris públics internacionals lliures d'intimidació", apunta la declaració.
Recorden, a més, que es tracta d'un tribunal "independent i imparcial" i es comprometen a "preservar la seva integritat davant de qualsevol ingerència política i pressió".
Els signants recorden que el TPI és la "primera i única cort penal internacional permanent del món" i suposa "un component essencial de l'arquitectura internacional de pau i seguretat". Per això demanen "a tots els Estats" la seva "plena cooperació" a les seves investigacions sobre genocidi, crims de guerra, crims de lesa humanitat i el crim d'agressió.
El fiscal en cap del TPI, Karim Khan, ha demanat ordres d'arrest contra el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, i el seu ministre de Defensa, Yoav Gallant, així com contra dirigents de Hamàs per presumptes crims de guerra a la Franja de Gaza, ho que ha desfermat crítiques tant d'Israel com d'un sector dels Estats Units, que fins i tot tramita sancions contra membres del TPI al Congrés.
Israel va llançar una ofensiva militar contra Gaza després dels atacs perpetrats per Hamàs, que van deixar prop de 1.200 morts i uns 240 segrestats. Segons les autoritats gazatíes, controlades pel grup islamista, fins ara han mort gairebé 37.300 palestins, la majoria civils, als quals se sumen més de 520 morts a mans de les forces israelianes i en atacs executats per colons a Cisjordània i Jerusalem aquest des d'aquesta data.
L'origen del TPI
El Tribunal Penal Internacional (TPI) és una institució judicial internacional establerta per jutjar els crims més greus que preocupen la comunitat internacional, com ara genocidis, crims de lesa humanitat, crims de guerra i crims d'agressió. Va ser creat en virtut de l'Estatut de Roma, adoptat el 17 de juliol del 1998 en una conferència diplomàtica a Roma, Itàlia. El TPI va entrar oficialment en funcions l'1 de juliol del 2002, quan l'Estatut de Roma va ser ratificat pels 60 països necessaris.
L'objectiu principal del TPI és complementar els sistemes judicials nacionals i intervenir quan els tribunals nacionals no poden o no volen jutjar els responsables d'aquests crims. La seva jurisdicció s'estén als individus, no als Estats, i té competència sobre crims comesos després de l'entrada en vigor de l'Estatut de Roma al seu país o mitjançant una tramesa del Consell de Seguretat de les Nacions Unides.
El funcionament del TPI s'organitza en quatre principals òrgans: la Presidència, la Fiscalia, la Defensa i les Cambres. La Fiscalia és responsable d'investigar i presentar càrrecs, mentre que les Cambres, compostes per jutges internacionals, són responsables de jutjar els casos. El tribunal es basa en principis de legalitat, independència, imparcialitat i respecte dels drets humans.
El TPI té un paper crucial en la lluita contra la impunitat i la promoció de la justícia internacional. Permet portar davant de la justícia individus responsables d'atrocitats massives, proporcionant un recurs judicial a les víctimes i contribuint a la prevenció de crims internacionals futurs. A més, serveix com un mecanisme de dissuasió contra els líders i actors que puguin considerar cometre aquests crims, en establir que no hi haurà refugi segur per a aquells que violin greument el dret internacional.
La declaració de suport recent d'Espanya i 92 països més al TPI subratlla la importància de mantenir aquesta institució lliure d'intimidació i crítiques infundades, reafirmant el compromís global amb els principis de justícia internacional i drets humans. Tot i els desafiaments i les crítiques que enfronta, el TPI continua exercint un paper crucial en la protecció dels drets fonamentals i en la promoció d'un ordre internacional basat en la llei i la justícia.