Espanya formalitza davant de la CIJ la seva intervenció en el judici per possible genocido a Gaza

El Govern ha presentat davant de la Cort Internacional de la Justícia (CIJ) els documents per sumar-se a la demanda promoguda per Sud-àfrica contra Israel pel risc de genocidi a la Franja de Gaza, apel·lant entre altres coses al bloqueig de l'ajuda humanitària, la destrucció d'infraestructures bàsiques i les declaracions abocades per autoritats israelianes.

Espanya segueix els passos de Nicaragua, Colòmbia, Líbia, Mèxic i la mateixa Palestina, que prèviament ja s'havien incorporat com a intervinents en un litigi que ha derivat en l'emissió dues vegades de mesures cautelars per part de la CIJ, que ha reclamat a Israel va frenar la seva ofensiva i permetre l'entrada d'ajuda a Gaza.

El Ministeri d'Afers Exteriors, UE i Cooperació explica en un comunicat que "Espanya fa aquest pas moguda per la seva responsabilitat" com a Estat part de la Convenció per a la Prevenció i la Sanció del Delicte de Genocidi, "pel ferm compromís amb el Dret Internacional i amb la tasca de la Cort Internacional de Justícia, donant suport al seu paper com a màxim òrgan judicial del sistema de les Nacions Unides i com a garant d'un ordre multilateral basat en regles".

Aspira a "contribuir que la pau torni a Gaza ia l'Orient Mitjà", tenint en compte a més que convé "avançar" en la solució de dos Estats, ja que segons el parer del Govern de Pedro Sánchez aquesta seria "l'única garantia perquè els palestins i israelians puguin conviure en pau i seguretat" i hi hagi "estabilitat a tota la regió".

A la seva sol·licitud, Espanya al·ludeix a la seva condició de signant de la Convenció contra el Genocidi, un acord que, subratlla, "no és només un tractat de Dret penal". "Conté elements clarament vinculats a la protecció i la salvaguarda de valors fonamentals i principis del Dret Internacional, entre ells la protecció de la dignitat humana i el principi de la rendició de comptes", per la qual cosa els països signants tindrien "obligacions" que transcendeixen a la mera persecució penal.

En aquest sentit, i encara que al text deixen clar la "condemna inequívoca" dels atemptats "brutals, indiscriminats i injustificats" perpetrats el 7 d'octubre per Hamàs, també se suggereix que hi ha arguments que sustenten les acusacions contra Israel, entre elles que els palestins poden ser considerats un “grup” particular, condició perquè puguin ser víctimes de genocidi.

Al·ludeix, així mateix, a la "crisi humanitària sense precedents" a la Franja de Gaza i al fet que el "bloqueig" imposat per Israel està derivant en una situació que "podria" estar contemplada a l'esmentada Convenció, en particular l'article que penalitza "destruir, en tot o en part, un grup nacional, ètnic, racial o religiós".

Les paraules de Katz

Pel que fa a la "intenció", condició 'sine qua non' perquè hi hagi un delicte de genocidi, la sol·licitud espanyola considera "útil" tenir en compte declaracions abocades per alts càrrecs israelians i cita en concret unes de l'ara ministre d'Exteriors israelià, Israel Katz, que a l'octubre, quan era responsable d'Energia, va instar "tota la població civil de Gaza" a "anar-se'n immediatament" i va prometre que "no rebran una gota d'aigua o una sola pica fins que se'n vagin del món".

Espanya al·ludeix a les mesures provisionals dictades per les CIJ i en què ja hi ha "clares instruccions" perquè Israel "compleixi la seva obligació de prevenció" d'un genocidi a Gaza. Unes mesures "vinculants", diu el text, en què es convida la CIJ a examinar si efectivament Israel està incomplint un dels pilars de la Convenció en desatendre la suposada prevenció.