LaLiga va registrar uns ingressos totals recurrents de 4.889,6 milions d'euros la temporada 2022-2023, cosa que representa un augment del 15% respecte al curs anterior, confirmant el creixement sostenible i estable dels clubs en les darreres cinc campanyes, sense dependre en gran part dels ingressos per traspassos, com sí que passava en el passat, segons l'Informe Econòmic-Financer anual presentat aquest dilluns per la patronal.
Aquesta xifra, que no té en compte les operacions corporatives o 'palanques', se situa molt a prop dels 5.065 milions de la 2019-2020, que no obstant va estar potenciada per més de 1.000 milions d'ingressos per traspassos.
Ara, LaLiga aconsegueix absorbir l'impacte de la disminució del que s'ingressa per venda de futbolistes --és d'uns 400 milions, ja que ara se n'ingressen més de 600, cosa que s'estima per a la 23-24--.
L'informe econòmic de la temporada 2022-2023 confirma que els ingressos són menys dependents del pilar de traspassos important a altres exercicis. Els guanys són menys volàtils i més recurrents, aconseguint més estabilitat financera.
I és que, des de LaLiga, creuen que la recuperació d'aquesta partida serà lenta, amb motiu en part de la creació d'aquest òrgan supervisor dependent del govern britànic per supervisar les operacions dels clubs de la Premier League, que ja podrien començar a rebre sancions, reduint també el volum de traspassos.
Els gairebé 5.000 milions d'euros d'ingressos recurrents a la 22-23 es fonamenten en el rècord dels ingressos comercials (+28,6%, 1.198 milions) a causa de les millores a l'explotació comercial.
I és que en aquest apartat, els clubs, sense comptar el Reial Madrid i el FC Barcelona, van créixer en un 55%. A més, va influir el creixement en els ingressos de 'matchday' (+36,9%) gràcies al rècord històric d'assistència als estadis, que la patronal estima que serà d'un 75% --més de 680 milions d'euros la passada temporada--.
Se superaran per primer cop els 15 milions d'espectadors. Així mateix, va ser positiu el rècord en inversions --ha passat de 588 a la 21-22 a 910 a la 22-23 (inversió neta)-- per al creixement futur per part dels clubs, gràcies, en part, a LaLiga Impulso .
Aquesta inversió va ser més gran en infraestructures (en brut, gairebé 850 milions, la més gran de la història de la competició, potenciada per la renovació del Santiago Bernabéu), que en jugadors (no va arribar a 780 milions).
Si a aquests ingressos totals recurrents, que s'incrementen un 15%, se li afegeixen els derivats de les operacions corporatives extraordinàries, conegudes com a 'palanques', la xifra frega els 5.700 milions (5.698), un 18% més gran que la dada de la temporada 21-22.
L'informe elaborat per LaLiga detecta que el deute corporatiu dels clubs es manté estable i controlat --deute net de 1.056 milions, un 16% més dels 913 de la temporada passada--, respecte als nivells prepandèmia.
Tal com es desprèn del comunicat emès pel patronal, LaLiga i els seus 42 clubs continuaran veient com la facturació recurrent continua creixent de manera saludable les properes temporades.
Des de LaLiga, destaquen la recuperació sòlida de la competició espanyola, comparant-la amb altres competicions, també a nivell de resultats.
I és que el resultat net la campanya passada va ser de +200 milions --amb uns 8-9 clubs amb pèrdues substancials--.
Es creu a més que les palanques del FC Barcelona, una dada que permet aquests 200 milions positius, pujarien a 808 milions d'euros, 408 dels quals són per la revaloració del 51% de la filial de Barça Studios.
Al voltant de 200 milions de resultat net que representen una dada positiva atenent els més de 1.100 milions de pèrdues a la Premier que calcula LaLiga, que també apunta gairebé 700 milions de pèrdues i més de 700 (sense comptar l'acord CVC) a Itàlia i França, respectivament.
L'informe també estableix estabilitat al límit salarial agregat dels clubs de LaLiga, amb uns costos de plantilla, incloent amortitzacions per traspassos, de 3.000 milions d'euros la temporada 22-23.
A més, la ràtio sobre ingressos --beneficis per traspassos i ingressos recurrents ('matchday', televisió i publicitat)-- molt propera (73%) al llindar del 70% que exigirà UEFA a partir de la 25-26.
Tot i això, la patronal desitja estar al voltant del 65% en dos anys. Cap club de 'Primera' s'acosta al 80% d'aquesta ràtio --en què es mouria la Premier o Ligue 1--, tot i que és més habitual als conjunts de 'Segona', que estan molt estrets en tema d'ingressos i els salaris són elevats, com per exemple en equips que baixen i arrosseguen plantilla de la màxima categoria.
En resum, LaLiga defensa, tal com desprèn el seu comunicat, que aquestes dades "reforcen" la "correcta estratègia de sostenibilitat financera", així com la "forta solvència", recolzada en la competitivitat dels equips espanyols a Europa, amb tres equips a les eliminatòries de quarts de final de la Champions.