Estudien posar en marxa una comissió per donar ajudes econòmiques a Chery i Ebro

El Govern, la Generalitat, l'automobilística xinesa Chery i la catalana Ebro estudien en una comissió conjunta d'ajuts per a la nova planta que les dues empreses han acordat establir als antics terrenys de Nissan a la Zona Franca de Barcelona a través d'una joint venture '.

En una entrevista amb Europa Press , la secretària d'Estat d'Indústria, Rebeca Torró, ha explicat que, en aquest marc, l'Executiu central ha "anat fent el seguiment de cada qüestió i de cada dubte" que Chery i Ebro han plantejat des de la constitució de la comissió fa aproximadament mig any, des de quan s'ha reunit reiteradament.

El director general d'Indústria de la Generalitat, Oriol Alcoba, ha destacat que l'aportació de fons públics a projectes industrials privats "és un tema que es fa habitualment" per fer més atractiva una ubicació als nous operadors i compartir el risc que impliqui el projecte.

Ha subratllat que són convocatòries obertes al conjunt de companyies i que estan subjectes a una normativa europea que, entre d'altres, estableix mecanismes de control i de transparència: “Cap administració no pot atribuir ajuts a dit”.

400 milions

El president del Govern, Pedro Sánchez, va xifrar en 400 milions d'euros la inversió publicoprivada prevista per als propers tres anys al projecte durant l'acte de signatura de l'acord, si bé no va detallar quina quantitat correspondran a fons europeus ni els recursos que aportaran Govern i Generalitat.

Fins ara, l'enginyeria Btech i D-Hub, que comparteix amb Ebro la matriu, EV Motors, ha rebut 21 milions d'euros del Perte VEC I i II, i la Generalitat ha acordat destinar 4,5 milions d'euros des del 2021 al D-Hub i Ebro, a través de tres convocatòries d'ajuts, a les quals cal sumar-hi els 6 milions que inverteix en formació d'antics treballadors de Nissan.

Mentre que l'Estat ja ha desemborsat la seva aportació, l'administració catalana només ha pagat a través d'un avenç les ajudes vinculades a la línia de producció DKD --el primer mètode de producció que Chery i Ebro preveuen impulsar--, i en facilitarà la resta "un cop es demostra que s'ha complert el projecte amb els requisits compromesos".

Fonts d'Ebre han rebutjat detallar la quantitat de fons que esperen que rebi el projecte, una informació que “no es pot confirmar perquè depèn de moltes operacions individuals que encara estan en curs”.

Torró i Alcoba

La secretària d'Estat d'Indústria, Rebeca Torró, ha destacat l'impacte del desemborsament d'ajudes al D-Hub i al B-Tech en la decisió final de Chery d'establir-se a Barcelona: "Ens ha servit per demostrar a Chery que hem fet camí, per una banda, i dues, que segueix havent-hi instruments per fer ja el projecte conjunt”.

"Volien que des del Govern d'Espanya els demostréssim el perquè havien de venir, perquè era important venir a Espanya i per què millor a Espanya que en un altre lloc", ha explicat.

Torró ha sostingut que en la distribució d'ajuts a altres llocs d'Europa "no està sent tan àgil" com a Espanya i que per això companyies estrangeres decideixen invertir a Espanya, com la gigafactoria de PoweCo a Sagunt (València).

També ha advertit que les empreses "necessiten sempre qüestions diverses més enllà de subvencions", si bé ha rebutjat exemplificar quines són en aquest cas, davant del que el Govern ha dit que els ofereix --textualment-- confiança i seguiment en tot.

D'altra banda, Alcoba ha emmarcat la decisió de Chery en un context en què els fabricants xinesos "veuen molt atractiu venir a produir Europa": preveuen que el mercat del vehicle elèctric al continent creixi i auguren que els productes fabricats al seu país d'origen han de pagar molts impostos, en el marc d'una investigació de les autoritats europees.

Ha destacat l'impacte d'altres qüestions, "com disposar de mà d'obra qualificada i el fet que hi hagi pressions a nivell geopolític i internacional", a la decisió de Chery d'integrar-se a la nova factoria a Barcelona.

Més fons

Les dues administracions han assegurat que preveuen facilitar més fons en el futur: en el cas del Govern, a través del Perte VEC III i IV i d'instruments propis –com el Fons de Suport a la Inversió Industrial Productiva (FAIPP) i d'ajudes a plans d'innovació i sostenibilitat a l'àmbit de la indústria manufacturera (IDI)--, mentre que la Generalitat condiciona noves aportacions "sempre a nous projectes, a coses específiques".

Han rebutjat estimar el pes dels fons públics en el conjunt de la inversió i han destacat que Chery no ha rebut cap dels ajuts, sinó que la nova planta els ha rebut a través d'Ebre o el D-Hub.

"Els rebrà en algun moment, però encara no, perquè encara no han presentat cap projecte. No els han rebut perquè encara no han presentat res", ha explicat Torró.

Fonts properes a les negociacions prèvies a l'arribada de Chery han sostingut Europa Press que el principal repte de la reindustrialització de Nissan és "la falta de múscul financer" i han assegurat que l'arribada de l'automobilística xinesa Chery està vinculada a una aportació més gran de fons públics, que creuen comunicaran en el futur.

Experts

El catedràtic en Economia i exrector de la UPF Oriol Amat, ha advertit que la inversió pública en projectes industrials s'ha de basar "en un contracte que especifiqui clarament què ha de fer cada part", que el contingut ha de ser publicat en un exercici de transparència i que les administracions han de controlar lactuació del sector privat.

En aquesta mateixa línia, el gabinet d'estudis de la Cambra de Barcelona i professor universitari, Joan Ramon Rovira, ha coincidit que l'aportació pública "sempre cal condicionar" un retorn econòmic i social i estar subjecta a una avaluació posterior.

I el politòleg Toni Rodon ha explicat que hi ha "moltes" fórmules de col·laboració publicoprivada, entre les quals ha destacat la sessió de sòl, rebaixes fiscals o fins i tot canvis legals.

Tots tres han coincidit a emmarcar mecanismes de col·laboració publicoprivada en la normalitat --si bé Amat ha valorat que a Espanya s'ha d'incentivar més, de manera que creu que té "marge de millora"-- i han destacat que la planta de Chery i Ebro està previst que comporti la contractació de 1.250 extreballadors de Nissan i repercuteixi en l'ecosistema empresarial automobilístic a Catalunya.