Directius i representants de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) i la Unió de Consells Esportius de Catalunya (UCEC) davant del Parlament

Les federacions esportives catalanes reclamen un 'Pla Marshall per a l'esport'

Demanen destinar l'1% del Pressupost de la Generalitat a l'activitat física i incentius fiscals, davant del 12M

La Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) reclamen un 'Pla Marshall per a l'esport' als partits polítics davant la convocatòria d'eleccions al Parlament el 12 de maig, que inclogui una despesa més gran de la Generalitat en l'activitat física i incentius fiscals .

"L'esport és el quart pilar de l'Estat del Benestar", ha reivindicat la secretària general de l'entitat, Isabel Pérez, en una entrevista amb Europa Press: ha destacat els beneficis a la salut física i mental i, a nivell social, ha erigit l'esport com a eix transformador en igualtat, integració i desenvolupament personal.

Segons el document elaborat per la federació catalana el 2024, i consultat per Europa Press, la UFEC demana deduir de l'IRPF les quotes pagades a instal·lacions esportives públiques o privades, així com l'import de la llicència federativa, i també la quota íntegra del tram autonòmic per a voluntaris (entrenadors o directius, per exemple).

És una mesura ja exigida per la Confederació d'Unions de Federacions Autonòmiques Esportives Espanyoles (Cufade) el 2020 davant la crisi del Covid-19, i que Pérez ha insistit que "es pot fer", després que La Rioja i el País Valencià hagin aprovat una deducció del 30% amb un màxim de 300 i 150 euros, respectivament.

Les federacions també reclamen un IVA 'superreduït' del 4% sobre serveis esportius --les federacions estan exemptes-- i suprimir-lo en inversions en equipaments d'aquest àmbit.

Legislatura

Pérez ha lamentat que, a Catalunya, "ni s'han recollit les propostes que es posaven sobre la taula en un moment de crisi, ni s'han acabat les propostes que el mateix Govern anunciava al principi de la legislatura", entre les quals ha enumerat laprovació de la llei de lesport i doblar el pressupost.

Davant la convocatòria electoral, ha recordat que "la competència exclusiva de l´esport correspon a la Generalitat", si bé ha afegit que hi ha mesures que també podrien implementar-se des de l´àmbit municipal.

Sobre la situació del sector avui dia, la secretària general de la UFEC ha subratllat que l'activitat en federacions i clubs "en molts casos ha experimentat un creixement", després que el 2020 xifressin en 700.000 les llicències esportives en risc i en tres milions els socis de clubs.

"És un sector fort malgrat les dificultats, cosa que no vol dir que no necessiti ajuda per continuar creixent i millorant", ha defensat.

Quatre verticals

La unió de federacions ha exigit la creació d‟una Conselleria d‟Esports i destinar a polítiques relacionades al‟activitat física l‟1% dels fons disponibles als comptes, que proposa invertir en quatre verticals: fiscalitat, finançament, ocupació i digitalització.

Entre les iniciatives relatives al finançament, Pérez ha destacat el 'xec esportiu', beques individuals per a la pràctica esportiva per a persones que no tenen els mitjans econòmics: “La pràctica esportiva és una mesura de benestar i desenvolupament personal que ha d'estar al abast de tothom", ha defensat.

També articular un contracte programa pluriennal com a mecanisme principal per finançar les entitats i destinar una part de la taxa fiscal sobre tómboles, apostes i combinacions aleatòries a les federacions i clubs.

Pel que fa a la digitalització, han advocat per reconèixer la pràctica digital de videojocs, habilitar una línia de subvenció per organitzar competicions digitals i una altra per adquirir recursos de treball telemàtic.

I, en ocupació, implementar el contracte formatiu de l'esport i excloure de l'àmbit de l'ocupabilitat les activitats voluntàries per a les quals s'atorgui un rescabalament de fins a 450 euros mensuals, qüestió a acordar amb l'Estat.