La presentació del Festival de Sitges

El Festival de Sitges homenatjarà 'Freaks'

El certamen, que se celebrarà del 3 al 13 d'octubre, tindrà el director Mike Flanagan com a convidat

El 57 Sitges - Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, que se celebrarà del 3 al 13 d'octubre, ha anunciat que comptarà amb el director nord-americà Mike Flanagan com a convidat i que el cartell i imatge homenatjarà la pel·lícula 'Freaks. La parada dels monstres', de Tod Browning.

Ho han anunciat aquest dissabte el director del festival, Àngel Sala, i la directora de la Fundació del certamen, Mònica Garcia i Massagué, al Festival de Cannes (França) en un acte davant de periodistes, agents de la indústria fílmica i representants institucionals, informa en un comunicat.

Flanagan (Salem, 1978), autor de pel·lícules i sèries com 'La maledicció de Hill House', 'Missa de mitjanit', 'Oculus: el mirall del mal' i 'Doctor Somni', rebrà el premi honorífic Màquina del Temps a Sitges (Barcelona).

El director i productor ha adaptat obres de Shirley Jackson, Stephen King, Henry James i Edgar Allan Poe, i el festival ha destacat que s'allunya dels “estruends del jump scare”, amb moments que solen cuinar-se a foc lent”.

'Freaks'

La propera edició del Festival de Sitges se celebrarà sota la "imatge gloriosament deformant" de 'Freaks. La parada dels monstres', 92 anys després de la seva estrena, que prendrà els carrers i les sales de projecció de Sitges.

El festival ha assenyalat que el film de Browning suposa "una de les fites que millor pot explicar el poderós sentiment de comunitat al voltant del cinema fantàstic", i ha subratllat que Sitges es converteix en hereu directe d'aquelles fires on la gent es meravellava i horroritzava a parts iguals.

La identitat visual torna a ser en col·laboració l'agència Xina part de LLYC, que han assenyalat que al cartell han volgut barrejar "el poder transformador del cinema i la por a allò diferent".

Per això, han intervingut un retrat sobre el qual han aplicat alguns dels químics que s'han fet servir històricament al cinema: "El resultat, un rostre distorsionat, deforme. Però també una metàfora visual que ens parla de com temem allò diferent, al que no reconeixem, i ho excloem. Aquí això no passa, al contrari: se celebra”.