El jutge García Castellón pressiona Suïssa per extraditar Marta Rovira

El jutge de l'Audiència Nacional encarregat d'investigar Tsunami Democràtic ha respost a Suïssa que els tractats internacionals subscrits pels dos països prohibeixen rebutjar la sol·licitud d'assistència judicial basant-se en motius polítics en causes on s'investiguen delictes de terrorisme.

En una interlocutòria d'aquest dimecres, el titular del Jutjat Central d'Instrucció Número 6 considera "inadmissible" que les autoritats helvètiques sol·licitin explicacions sobre la llei d'amnistia alhora que recorda que la tasca dels jutges "és jutjar i fer executar el jutjat" .

El magistrat considera "crida" la sol·licitud d'explicació que figura a la comunicació suïssa sobre les possibles conseqüències d'una llei d'amnistia en relació amb els membres de la plataforma 'Tsunami Democràtic' i amb la secretària general d'ERC, Marta Rovira, investigada a la causa.

Cal recordar que va ser aquest mateix dimarts quan va transcendir la missiva en què Suïssa es negava a prestar auxili judicial al jutge perquè entenia que abans havia de decidir si hi havia un caràcter polític a la petició en què requeria informació sobre Rovira. Aquest document estava datat el mes de desembre passat, però va ser ahir quan aquest va ser rebut pel magistrat.

Ara, García Castellón recorda que tant a Espanya com a les democràcies de la UE la funció dels jutges "és jutjar i fer executar el jutjat" i afegeix que el Poder Judicial és un poder separat i independent al Legislatiu ia l'Executiu i que, per tant, no és funció dels jutges ni elaborar lleis ni participar en la seva redacció, com tampoc no ho és del legislador o de l'executiu immiscuir-se en la funció de jutjar, qualificar o sentenciar.

Fort atac a la judicatura suïssa

En aquesta línia, indica que en la comunicació rebuda per les autoritats de la Confederació Helvètica se l'insta a donar "explicacions" sobre una llei que "s'està preparant" de què l'autoritat d'execució ha tingut coneixement "per la premsa". "L'explicació resulta manifestament inadmissible i no es pot substanciar per aquest magistrat, sense entrar a més consideracions de fons", contesta.

A més, el jutge subratlla que, "en un Estat amb poders separats, no correspon als jutges formular opinions consultives sobre lleis en tràmit, ni hipòtesis sobre normes no publicades ni en vigor, tal com, de ben segur, passa a Suïssa" . "Aquest magistrat desconeix qualsevol qüestió relativa a la norma esmentada en la comunicació, i tampoc no arriba a advertir quin interès pot tenir per a qui atén una sol·licitud de naturalesa jurisdiccional, interrogar sobre una hipotètica norma no aprovada", sosté.

"Com a corol·lari a aquesta singular sol·licitud", García Castelló adverteix de la "incongruència que s'adverteix en la redacció de la petició, ja que d'una banda el remitent refereix un pretès rerefons polític de la sol·licitud de cooperació judicial i simultàniament interessa cridanerament sobre una qüestió de naturalesa eminentment política aliena a l'estricte marc jurisdiccional en què s'ha de ventilar aquesta classe de sol·licituds”.

"Aquesta incoherència podria fer-nos pensar que el biaix polític més aviat atén la voluntat del responsable que rep la comunicació. Com que es planteja una qüestió que no té res a veure amb la funció d'aquest instructor, la resposta no pot ser altra que abstenir-se de cap consideració", continua.

Pel que fa a la petició de localització de Rovira, el jutge explica que ha acudit a la via de la cooperació judicial ja que en tractar-se de demanar informació sobre el domicili d'una persona que afecta un dret fonamental reconegut a la Constitució ha entès que l'instrument que ofereix més garantia és aquesta via i no la policial.

Des d'un punt de vista de la proporcionalitat, García Castellón explica que si bé es tracta d'una dada de caràcter personal i que respon a la negativa de la investigada a facilitar-ne el parador, té uns efectes invasius mínims.

Respecte a la petició d'informació bancària, el jutge precisa que es fixa fins al juny del 2020 perquè és la data en què es té coneixement de la voluntat de perpetrar actuacions per part de Tsunami Democràtic.

Les autoritats suïsses van preguntar a la seva missiva per què se sol·licitaven moviments al compte en qüestió fins al juny de 2020, "en la mesura que els esdeveniments organitzats als respectius aeroports de Barcelona i Madrid que suposadament havien d'haver rebut suport financer a través de la aquest compte havien tingut lloc el 14 d'octubre del 2019".

García Castellón recorda la seva trajectòria en l'àmbit de la cooperació jurídica internacional

A més, el magistrat afegeix que l'actuació d'aquest grup o organització no se circumscriu a un sol acte, com es descriu a la comissió rogatòria remesa, sinó que abraça diverses accions, que es veuen interrompudes per la crisi sanitària de principis de l'any 2020, i que intenten reactivar-se, sense èxit, a mitjans de l'any 2020.

Finalment, a la seva interlocutòria el magistrat explica que des del novembre -quan va cursar la primera comissió rogatòria- es va sol·licitar també una reunió de coordinació en el marc d'Eurojust amb caràcter urgent amb la voluntat d'aclarir les qüestions relatives d'auxili judicial de l'Audiència Nacional, sense haver obtingut resposta per part de les autoritats suïsses.

Aquesta situació, per al jutge, resulta particularment estranya atenent la confiança recíproca que sol caracteritzar la cooperació entre els dos Estats. "Es desconeix la raó per la qual no s'ha efectuat fins ara la reunió sol·licitada per aquest instructor, però cal recordar que l'experiència demostra que la millor manera d'obviar comunicacions reiteratives, referències a notícies de premsa o equívocs és la comunicació directa entre les autoritats competents", lamenta.

El magistrat, de fet, recorda que ha desenvolupat gran part de la carrera professional en l'àmbit de la cooperació judicial internacional, servint com a magistrat d'enllaç d'Espanya a França i Itàlia. "L'experiència acumulada permet afirmar que la cooperació judicial es basa en un principi essencial per al bon funcionament dels mecanismes existents, la confiança entre les autoritats a l'hora d'atendre allò que s'ha sol·licitat", incideix.