Una doctora de la Vall d'Hebron

Un hospital de Barcelona participa als assajos d'un fàrmac per al fetge gras

Els resultats preliminars de l'estudi confirmen que el fàrmac resmetirom redueix la presència de greix, inflamació, dany cel·lular i fibrosi al fetge

La malaltia per fetge gras metabòlic (MASLD per les sigles en anglès) i la seva fase més avançada amb esteatohepatitis (MASH, anteriorment anomenada NASH) es produeix per l'acumulació de greix al fetge, la qual cosa pot provocar que l'òrgan deixi de funcionar correctament . Resultats preliminars de l'assaig clínic de fase III internacional MESTRE-NASH mostren que el fàrmac resmetirom és capaç de reduir els danys al fetge en pacients amb MASH. A l'estudi, publicat recentment a la revista The New England Journal of Medicine, hi participa Vall d'Hebron i el CIBER de Malalties Hepàtiques i Digestives (CIBEREHD). Aquests resultats ja han permès l'aprovació d'aquest fàrmac per tractar el MASH per part de la FDA als Estats Units i s'han iniciat els tràmits per sol·licitar l'aprovació per part de l'Agència Europea de Medicaments (EMA).

El MASLD és una malaltia que afecta un 25-30% de la població adulta europea, i un 20% desenvolupa esteatohepatitis (MASH), que es caracteritza per la presència de greix, inflamació i dany a les cèl·lules del fetge. És la causa de malaltia hepàtica avançada que més ràpidament s'està incrementant a escala global. Aquesta patologia pot generar fibrosi hepàtica, la qual es relaciona amb complicacions cardiovasculars (infarts i ictus, entre d'altres), càncers no hepàtics i progressió a cirrosi.

Al llarg dels darrers 20 anys, s'han dut a terme desenes d'assajos clínics en diferents fases i amb múltiples molècules per tractar l'esteatohepatitis i la fibrosi hepàtica associats al MASLD. Tot i això, fins ara cap d'aquests ha aconseguit de forma clara els requisits establerts per la seva aprovació per a les agències reguladores (FDA i EMA). “Fins ara no hi havia cap tractament farmacològic aprovat per a aquesta patologia, més enllà de les intervencions per induir una pèrdua de pes i lexercici físic. En qualsevol patologia, el fet que hi hagi possibles tractaments disponibles a més dels canvis en els hàbits de vida, s'associa a una millora en el diagnòstic i el seguiment general, cosa que també s'espera en el cas del fetge gras metabòlic. Per això, és indispensable trobar nous fàrmacs que ens ajudin a revertir la fibrosi i evitar o millorar els casos més greus de MASH”, explica el Dr. Juan M. Pericàs, membre del Servei d'Hepatologia de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, investigador principal del grup de Malalties Hepàtiques de la Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), tots dos dirigits pel Dr. Joan Genescà, i investigador del CIBEREHD. El Dr. Pericàs és l'únic autor de capçalera de l'Estat espanyol a la feina publicada a NEJM.

Bons resultats

En aquest context, l'estudi MAESTRO-NASH, impulsat per Madrigal Pharmaceuticals, analitza la seguretat i l'eficàcia del resmetirom per al tractament del MASH. Es tracta d'un fàrmac oral que actua sobre els receptors beta de l'hormona tiroïdal situats a les cèl·lules del fetge i ajuda a regular el metabolisme dels lípids i la glucosa. Aquest assaig clínic de fase III compta amb la col·laboració de 245 centres de 15 països arreu del món.

A l'estudi hi han participat 966 pacients, els quals es van dividir en tres grups: un va rebre placebo, un altre va rebre 80 mg de resmetirom i el darrer 100 mg de resmetirom. Als pacients se'ls va fer una biòpsia hepàtica a l'inici de l'estudi i un altre un any després d'iniciar el tractament, per determinar si milloraven les característiques del MASH i la fibrosi al fetge.

Es va veure que, en els pacients que rebien resmetirom, el MASH millorava en un 26-30% dels casos, mentre que només millorava en un 9,7% dels que prenien placebo. Es va observar també que una reducció de la fibrosi en un 24-26% dels pacients amb el fàrmac i només en un 14% dels que rebien placebo. A més, els resultats mostren que els nivells de greixos, com ara el colesterol LDL (un marcador ben validat de complicacions cardiovasculars) o triglicèrids, es reduïen.

L'estudi també va mostrar que els efectes secundaris el tractament són, a la majoria de pacients, lleus i moderats, entre els quals els més comuns es corresponen amb afectacions del sistema digestiu.

Està previst que l'assaig continuï fins que els pacients hagin rebut el tractament durant 4 anys i mig per estudiar l'evolució, inclosa la possible progressió a cirrosi, la darrera fase i més greu del MASH. Sabem que totes les millores observades fins ara s'associen a una disminució del risc de progressió de la malaltia hepàtica i de complicacions cardiovasculars. Per tant, esperem que aquestes dades es tradueixin en un benefici clínic per als pacients a mitjà-llarg termini”, afirma el Dr. Pericàs.