Incertesa amb el president de l'Iran: informen que ha patit un accident aeri

Incertesa a Iran. El ministre de l'Interior iranià, Ahmad Vahidi, ha confirmat que un helicòpter en què viatjava el president del país, Ebrahim Raisi, s'ha vist obligat a fer un "aterratge forçós" aquest diumenge mentre sobrevolava la província de l'Azerbaidjan Oriental. Tot i això, mitjans de comunicació nacionals han demanat a la població que resi pel president i per la seva salut. Hi ha mitjans que asseguren que ha patit un accident aeri, i que la salut corre perill.

En una declaració recollida per l'agència semi oficial Mehr, el ministre ha explicat que l'aparell, que portava el mandatari de tornada d'un acte protocol·lari a l'Azerbaidjan, s'ha vist obligat a baixar a causa d'una boira densa i que en aquest moment una vintena equips de rescat es dirigeixen a la zona. "Cal tenir en compte que la zona en aquest moment és complicada i és difícil establir comunicació", ha afegit el ministre, sense donar de moment més detalls.

Les autoritats iranianes creuen que l'helicòpter es trobaria aproximadament a la zona de Kalibar, a uns 30 quilòmetres de la frontera amb l'Azerbaidjan, on el mandatari i la seva comitiva havien participat anteriorment a la inauguració d'una presa, acompanyant el president àzeri, Ilham Aliyev.

Els mitjans oficials iranians han confirmat que Raisi viatjava dins d'un comboi de tres helicòpters, en els quals hi havia, entre d'altres, el ministre d'Exteriors, Hossein Amirabdolahian, de qui tampoc no hi ha notícies en aquest moment.

La trajectòria política de Raisi

Nascut el 14 de desembre de 1960 a Mashhad (Iran), i criat en una família religiosa, Raisi es va traslladar a Qom en la seva joventut per estudiar teologia i jurisprudència islàmica. La seva carrera política va començar a despuntar a la dècada de 1980, quan, després de la Revolució Islàmica de 1979, va ser nomenat per a diversos llocs judicials, incloent el de fiscal general de Karaj i després d'Hamedán.

Al llarg de la seva carrera, Raisi ha ocupat diversos rols importants dins del sistema judicial iranià. El 2004, va ser designat primer viceministre de justícia i, posteriorment, el 2014, va arribar a ser Fiscal General de l'Iran. La seva reputació com un jurista ferm i conservador es va consolidar encara més quan va ser nomenat cap de la poderosa Fundació Astan Quds Razavi el 2016, una institució que administra el santuari de l'Imam Reza a Mashhad, així com vastos recursos econòmics i propietats.

Raisi es va presentar com a candidat a les eleccions presidencials del 2017, però va ser derrotat pel llavors president Hassan Rouhani. Tot i això, la seva influència va continuar creixent, i el 2019 va ser nomenat cap del poder judicial de l'Iran, càrrec en què es va destacar per la seva postura dura contra la corrupció i la seva defensa dels principis revolucionaris. El juny de 2021, Ebrahim Raisi va guanyar les eleccions presidencials amb una aclaparadora majoria, consolidant el control dels conservadors al govern iranià.

Com a president, Raisi enfronta múltiples desafiaments, incloent-hi la recuperació econòmica de l'Iran i les tensions internacionals relacionades amb el programa nuclear del país. La seva administració ha adoptat una postura ferma en les negociacions internacionals, buscant alleujar les sancions mentre manté una retòrica forta sobre la sobirania nacional i la independència econòmica.

Raisi es presenta a si mateix com un defensor dels desafavorits i un reformador dins del marc dels valors revolucionaris islàmics, encara que els seus crítics l'acusen de violacions als drets humans durant el seu temps al poder judicial.