La inflació obliga les famílies a recórrer a crèdits, pluriocupació i hores extra

Les llars espanyoles han recorregut, més que a la UE, al crèdit ia increments en la seva oferta laboral --buscant un segon treball o treballant més hores-- com a vies per esmorteir l'impacte de l'increment dels preus sobre el consum, especialment en el cas de les famílies amb matalassos de liquiditat reduïts.

L'article del Banc d'Espanya titulat 'La reacció de les llars davant el repunt dels preus a Espanya i a la UEM' reflecteix que, davant del recent episodi inflacionista, les famílies han emprat diferents estratègies per adaptar les decisions de consum, estalvi i oferta laboral al repunt als preus.

Les estratègies més utilitzades per fer front al repunt dels preus van ser la cerca de millors alternatives de compra (per exemple, ofertes), i la reducció dels nivells d'estalvi i de despesa, tant a Espanya com a la Unió Econòmica i Monetària de la Unió Europea (UEM).

En el cas d'Espanya, les llars han recorregut, més que altres països de la zona euro, a demanar préstecs i a treballar més, bé mitjançant la recerca d'un segon treball o fent hores extra, especialment en el cas de les llars amb matalassos liquiditat reduïts.

En particular, la proporció d'individus que indiquen haver recorregut a préstecs per fer front a l'evolució dels preus és 2,3 punts percentuals més gran a Espanya que a la UEM, fins a un total de l'11% de les famílies espanyoles, d'acord amb l'evolució més dinàmica del crèdit al consum que s'ha observat recentment al país.

Així mateix, l'estudi apunta que el percentatge dels que assenyalen haver augmentat l'oferta laboral per adaptar-se a l'evolució dels preus és també una mica superior a Espanya (1,2 punts) que a la zona de l'euro, fins a assolir el 16% dels llars espanyoles.

La pluriocupació creix un 6,8% a Espanya

D'acord amb aquests resultats, les dades d'Eurostat apunten que la proporció de persones en situació de pluriocupació a Espanya va augmentar un 6,8% entre el setembre del 2022 i el setembre del 2023, davant l'augment de l'1% observat en el cas de la UE.

En canvi, el percentatge de llars que indiquen haver-se basat en un increment salarial per fer front a l'increment dels preus és semblant a les dues economies.

A dotze mesos vista, i en comparació amb el que s'ha observat l'últim any, entre l'agost i l'octubre del 2023 les llars espanyoles anticipaven un increment més gran en la seva oferta laboral per absorbir l'evolució dels preus que en el passat recent.

En concret, en aquest període, el percentatge d'individus que esperaven ajustaments en aquest aspecte era 8 punts superior al dels que indicaven haver augmentat les hores de treball en els dotze mesos anteriors.

Segons l'informe, els joves, les dones i les persones de menor nivell educatiu o que resideixen en règim de lloguer han optat, més sovint que la resta, per augmentar el nombre d'hores treballades per fer front a la inflació.

Així mateix, la proporció de llars que, per tal d'ajustar-se a l'evolució dels preus, preveien endarrerir la compra de béns duradors i reduir-ne el nivell de despesa s'eleva en 3,6 punts i 5,2 punts, respectivament, en comparació amb allò observat en els dotze mesos previs. El 32% de les famílies espanyoles assegura haver reduït la despesa i el 9% retallar la compra de béns duradors.

En contraposició, el percentatge de llars que esperaven recórrer a préstecs per fer front a l'evolució dels preus en els dotze mesos següents era 1,8 punts inferior al d'aquells que indicaven haver-los sol·licitat a aquest efecte en els dotze mesos anteriors. Les accions emprades per adaptar-se a l'evolució dels preus també han variat entre llars amb diferents característiques. Concretament, l'11% de les famílies espanyoles han recorregut al crèdit per fer front a l'alça dels preus.

Una de les més rellevants per explicar aquesta heterogeneïtat és la disponibilitat d´un matalàs d´actius líquids de certa quantia. Entre les llars amb un volum reduït o inexistent d'actius líquids, el percentatge que indica haver incrementat la seva oferta laboral (treballant més hores al lloc habitual o buscant-se una segona feina), haver recorregut al crèdit per fer front a l'evolució dels preus o haver reduït els nivells de despesa com a conseqüència de la inflació és més elevat que entre la resta de famílies.

En contraposició, la proporció de les llars que s'han beneficiat d'un increment salarial, ja sigui mantenint la seva feina o canviant-ne una altra, és més elevada en el grup que disposa d'un matalàs de liquiditat folgat, cosa que probablement reflecteix un poder de negociació "relativament més fort" en aquest grup de població, en què es concentren treballadors amb llocs de treball que requereixen coneixements més específics.