Montse Novell: 'La Zona Franca va néixer amb el gen de la RSC'

El DFactory va acollir la xerrada de "La Responsabilitat Social Corporativa: Compromís més enllà de l'ètica"
|
Dfactory1 1600 1067

 

A la ronda de xerrades al DFactory d'aquest passat dijous, 27 de juny, s'ha dut a terme la xerrada "La Responsabilitat Social Corporativa: Compromís més enllà de l'ètica" o organitzat pel Consorci de la Zona Franca i la revista El Cérvol.

Les persones participants van ser: Montse Novell, Directora de RSC del CZFB al Consorci de la Zona Franca; Jaume Boix, director d'El Ciervo; Isabel Vidal Martinez, Catedràtica de Teoria Economica i presidenta de la fundació CIES; Andreu Missé, fundador de LAternativa Economica; i Daniel Arenas, Professor del departament de societat, política i sostenibilitat a ESADE.

Jaume Boix va explicar durant la seva intervenció que la idea de fer una xerrada sobre Responsabilitat Social Corporativa va sorgir arran de fer un número a la revista, l'any 2015, on publicaven sobre el tema, però ho feien amb molts dubtes sobre l'efectivitat real que tenia. El moment del llançament coincidia amb l'escàndol de Volkswagen, que manipulava els motors dièsel per passar els controls ambientals quan el seu màrqueting va ser basat en la RSC.

La gent llavors deia que "la RSC no tenia futur, ja que en l'àmbit laboral destacaven la precarietat, la temporalitat i l'exemple que les empreses no complien les lleis encara que diguessin que sí" va afirmar Boix al col·loqui.

Altres argumentaven que la manca de compromís, la no entesa entre societat i empresa privada i administració pública, havia fet que la gent deixés de creure a la RSC.

En aquests 10 anys, la RSC ha millorat en àmbits com la petjada digital i problemes de medi ambient i energia sostenible, tot i que admet que hi falta un llarg camí.

Jaume Boix | Catalunya Press

Pel que fa a Isabel Vidal Martínez, ella va definir la RSC de la manera següent: "Com es gestionen els recursos en un centre, exemple, producció, educatiu, sanitari, organització públic o privat, lucrativa i no lucrativa… tots els perfils organitzatius i el seu impacte a la societat, l'RSC abasta totes les decisions i departaments.

La història de la RSC comença a finals dels noranta, principi dels 2000. Entitats com OCD, Nacions Unides i Europa conviden les empreses a implicar-se per la RSC, es parlava de desenvolupament sostenible per arribar a un equilibri social i econòmic.

L'ONU el 2000 va llançar els objectius del nou mil·lenni, que eren les de reduir la bretxa salarial i de gènere. L'any 2015, l'ONU va publicar l'Agenda 2023 on hi ha 17 objectius de sostenibilitat, coneguts com a ODS i que les empreses tenen a les seves webs.

L'any 2000, a la cimera Lisboa, es va fer una crida a les empreses perquè voluntàriament s'unissin a l'RSC, per poder continuar progressant cap a una societat més justa i igualitària.

El maig del 2001, es va publicar un llibre titulat "Llibre verd", va ser el moment en què la societat va començar a conscienciar-se sobre RSC i què significava.

Seguidament, la Comissió Europea va llançar un comunicat que instava les empreses que s'acullin a les RSC, però l'any 2011, en una crisi econòmica, la Comissió Europea defineix la RSC com la responsabilitat de les empreses pel seu impacte a la societat , canvia la visió de les empreses des de les seus Europees i es passa de voluntari a obligatori adherir-se a les RSC.

El 2014, obliga les empreses a tenir una directiva i tenir una relació entre empresa privada i entitats públiques.

L'última novetat és del desembre del 2022. La Unió Europea aprova una nova directiva, on amplia el nombre d'empreses obligades a tenir un RSC i fer-ne informes externs. També s'estandarditzen els processos, auditoria externa, format digital únic i exclusiu a la UE i es realça de manera escalonada les del 2025 fins al 2027.

Aquest canvi obliga les empreses a controlar més la seva cadena de valors, serà un procés transparent a la cadena i la informació es pot demanar en qualsevol punt i qualsevol proveïdor. "Les empreses han evolucionat, però la norma ajuda que altres empreses entrin en aquesta dinàmica", explica Vidal.

Per acabar, Vidal ha destacat que li hagués agradat "que les empreses haguessin actuat de manera més contundent amb la RSC, però la realitat és que ha estat més discret".

Daniel Arenas, per la seva banda, va destacar que ell ha notat als alumnes d'ESADE que hi ha un canvi en la visió de les RSC, però admet que actualment hi ha molta més polarització en les idees, ja que els alumnes tenen més pensament crític i conscienciació .

"L'educació és un punt important, hi ha canvis de nom o contingut d'assignatures, però la idea és conscienciar sobre bones pràctiques socials i sostenibles", va afirmar.

"El paper de la societat civil ha estat molt important, ja que han estat capaços de pressionar empreses, boicots, conscienciar i fer campanyes, està evolucionant per bé. Amb l'exemple que ONG han portat empreses a la via judicial per mentir a RSC . La conscienciació és important per aconseguir una societat més igualitària", va afegir.

Els inversors, amb visió a llarg termini, han incorporat RSC per valorar els riscos a llarg termini amb els SSG i treballar des d'allà i també al cap els ODS de l'Agenda 2030.

El consumidor pot ser enganyat, però la conscienciació del consumidor és essencial, és l'empenta per avançar i evolucionar. Cal replantejar-se els modes de vida per fer-ho més sostenible. Hi ha gent que es planteja el model per a tots els aspectes de la vida i d'altres no. I ho veu molt en els seus alumnes.

Andreu Missé, per la seva banda, va destacar que la reputació és clau per a moltes empreses, ja que en depèn els guanys. La mentalitat de la societat modela les pràctiques de les empreses, el motor el generen les empreses, cal observar lentorn i modificar les conductes a mida de la demanda.

Per a moltes empreses, els danys al medi ambient són molt més grans que els beneficis, cal reconstruir la societat basada en RSC, perquè la RSC és un camí que cal aprofitar, ens ajuda a centrar-nos, poder posar els responsables de les empreses a el punt de mira i retreure'ls si fan alguna cosa malament.

Finalment, Montse Novell va posar èmfasi a la RSC a la Zona Franca i el DFactory. La Zona Franca va néixer amb el gen RSC, hi havia la idea, però no estava assumit com a objectiu. El compromís va començar el 2018 amb la creació del departament de RSC i ODS.

L'any 2023 es va crear un pla estratègic de l'empresa de desenvolupament sostenible, la Zona Franca va escollir 8 ODS que poden posar o aplicar, i totes les empreses allotjades en ells també ho han de complir.

El DFactory té empreses que poden haver tingut problemes reputacionals, però hi ha un esforç per part de la indústria per situar-se al paràmetre de sostenibilitat i intentar arribar a aquests objectius.

Novell ha volgut destacar que la globalitat és un punt important: "Sempre parlem d'empreses amb seu a la Unió Europea, però hi ha empreses globals i han de competir amb empreses de tot el món, l'exigència és superior a les de l'EU que a les empreses fora i no hem de perdre'l de vista, ja que la sostenibilitat és important però la competitivitat és clau a les empreses”. Per això la nova Llei Europea també inclou empreses que estan fora de la Unió, però que volen vendre dins l'espai europeu.

Per acabar, les empreses tenen clar que la societat està canviant, hi ha relleu generacional que aplicaran nous valors i idees més sostenibles.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMÍA