Jens Stoltenberg sosté el dret a defensar-se d'Ucraïna

El secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, ha afirmat que Ucraïna té "dret a defensar-se" i, per tant, a colpejar objectius militars al territori de Rússia, ja que va ser envaïda de forma il·legítima.

"No hem d'oblidar que aquesta és una guerra d'agressió. Rússia ha envaït Ucraïna violant flagrantment el dret internacional", ha sostingut en una entrevista publicada aquest dijous 30 de maig a La Vanguardia .

Ha insistit que si l'Exèrcit rus té "total llibertat per amassar tropes i per atacar des del seu territori, però els ucraïnesos no poden respondre, és molt difícil exercir l'autodefensa".

En aquest sentit, ha defensat que en una guerra no hi ha decisions que no comportin riscos, textualment, si bé el més gran de tots és "que Vladimir Putin prevalgués", una situació que veu perillosa tant per a Ucraïna com per a l'OTAN.

També ha celebrat la dotació de mil milions en armament a Ucraïna per part d'Espanya anunciada pel president del Govern, Pedro Sánchez, dilluns 27 de maig passat arran de la visita del president ucraïnès, Volidimir Zelenski. "Són equips molt importants i demostren el paper clau que Espanya està tenint", ha indicat Stoltenberg.

Més de 2 anys de conflicte bèl·lic

La guerra d'Ucraïna, que va esclatar el 24 de febrer del 2022, constitueix una escalada de la guerra russo-ucraïnesa que va començar després dels successos de l'Euromaidan el 2014.

Es tracta del major atac militar convencional a sòl europeu des de la Segona Guerra Mundial i està generant un nombre creixent de víctimes; així, fins a mitjan 2023, havia causat la mort de més de nou mil civils i desenes de milers de soldats.

La invasió va estar precedida per una concentració militar russa a les fronteres d'Ucraïna, que va començar a mitjans del 2021. Durant aquest període de tensió diplomàtica, el president rus Vladímir Putin va criticar l'ampliació de l'OTAN posterior al 1997 mentre negava repetidament que Rússia tingués plans d'envair Ucraïna.

No obstant això, el 21 de febrer següent, Rússia va reconèixer la República Popular de Donetsk i la República Popular de Lugansk, dos estats autoproclamats a la regió de Dombás a l'est d'Ucraïna, i va enviar tropes a aquests territoris. L'endemà, el Consell de la Federació de Rússia va autoritzar per unanimitat Putin a utilitzar la força militar fora de les fronteres de Rússia.