El líder suprem de l'Iran decreta cinc dies de dol després de la mort del president

El líder suprem de l'Iran, l'aiatol·là Ali Khamenei, ha decretat aquest dilluns cinc dies de dol nacional després de la mort del president del país, Ebrahim Raisi, i el seu ministre d'Exteriors, Hosein Amirabdolahian, en un accident d'helicòpter a la província d'Azerbaidjan Oriental (nord-oest), que ha descrit com "un desafortunat accident durant un acte de servei".

Khamenei ha lamentat l'"amarga notícia" de la mort de Raisi i la resta d'ocupants de l'helicòpter i ha exalçat que el mandatari era "una persona noble i abnegada" que "ha fet esforços ininterromputs en servei al poble, el país i l'islam" , segons un comunicat publicat per la seva oficina a través de la seva pàgina web.

"Raisi era incansable", ha manifestat, alhora que ha recalcat que "amb aquest tràgic accident la nació iraniana perd un servidor sincer i valuós". "La ingratitud i els desafiaments d'alguns que li desitjaven el mal no van impedir que treballés dia i nit per millorar els assumptes (del país)", ha sostingut Khamenei, que ha exalçat, a més, la figura d'Amirabdolahian, "un ministre d'Exteriors actiu i militant".

Finalment, el líder suprem de l'Iran ha confirmat el nomenament del fins ara vicepresident, Mohammad Mojber, com a president en funcions de cara a la celebració de noves eleccions en un termini màxim de 50 dies, tal com preveu l'article 131 de la Constitució iraniana.

L'helicòpter en què viatjaven Raisi i Amirabdolahian va caure aquest diumenge a la tarda en una zona de difícil accés, accident descrit inicialment com un "aterratge forçós". Les tasques de recerca, dificultats per la presència de boira i pluja, van comptar amb el suport de diversos països, inclosa Turquia, que va enviar drones per localitzar el lloc on hi havia les restes de l'aparell.

La diferència entre la figura del líder suprem iranià i el president iranià

El líder suprem de l'Iran és la figura més poderosa i té la màxima autoritat al país. Aquesta posició va ser creada després de la Revolució Islàmica de 1979 i ha estat ocupada per dues persones: l'Aiatol·là Ruhollah Khomeini, el fundador de la República Islàmica, i el seu successor, l'Aiatol·là Ali Khamenei.

El líder suprem té un control considerable sobre totes les branques del govern, incloent-hi el poder executiu, el legislatiu i el judicial. També té la darrera paraula en totes les decisions importants de política exterior i defensa, cosa que inclou supervisar les relacions internacionals, la política nuclear i el control sobre les Forces Armades i la Guàrdia Revolucionària Islàmica.

A més, el líder suprem nomena els caps del poder judicial, les forces armades i els mitjans de comunicació estatals. Té l'autoritat per nomenar els membres del Consell de Guardians, un organisme que supervisa les eleccions i assegura que les lleis s'adhereixin als principis islàmics. També pot intervenir a les polítiques internes i econòmiques del país. Aquesta concentració de poder fa que el Líder Suprem sigui la figura més influent a l'Iran, capaç de dirigir el rumb del país d'acord amb la interpretació dels principis islàmics.

Mentrestant, el president de l'Iran és el cap de govern i és elegit per vot popular cada quatre anys, amb la possibilitat de ser reelegit per un segon mandat consecutiu. El president és responsable de ladministració diària del govern i la implementació de les polítiques nacionals. Supervisa el funcionament del gabinet i dels ministeris, i treballa a la formulació de polítiques econòmiques i socials. Tot i tenir un paper significatiu en la gestió del país, els seus poders estan limitats per l'autoritat del líder suprem.

El president també té un paper important en la política exterior, tot i que les seves decisions han d'estar alineades amb les directrius del líder suprem. Pot proposar lleis i polítiques al Parlament (Majlis) i ha de col·laborar amb el poder legislatiu per a la seva aprovació i implementació. Tot i això, les decisions clau de seguretat i política exterior estan sota la supervisió del Líder Suprem, cosa que limita la independència del President en aquests àmbits.

En termes de poder i influència, el líder suprem és significativament més important que el president. Mentre que el President gestiona les operacions diàries del govern i té un paper crucial a l'administració pública, el líder suprem té el control final sobre totes les decisions crítiques del país.

L'estructura de poder a l'Iran assegura que, tot i que el president pot tenir un impacte considerable en la gestió del país, les seves accions i decisions sempre estan sota la supervisió i el control del líder suprem. Aquesta dinàmica garanteix que el país es mantingui alineat amb els principis islàmics i les polítiques establertes pel líder suprem, independentment de qui sigui el president.