Els líders de la UE es veuran aquest dijous per confirmar el repartiment de càrrecs

Els líders de la Unió Europea buscaran aquest dijous tancar l'agenda estratègica del bloc per a la legislatura vinent i els alts càrrecs que l'hauran de dur a terme, en una decisió que arriba a Brussel·les ja encarrilada --malgrat el malestar d'Itàlia i Hongria-- perquè els líders 'populars', socialdemòcrates i liberals van pactar dies abans recolzar el repartiment de noms que ja va estar sobre la taula a la cimera anterior.

Diferents fonts diplomàtiques coincideixen a definir com a "estable" la proposta de repartiment que es va discutir a la cita anterior i que suposarà la renovació de l'alemanya conservadora Ursula von der Leyen al capdavant de la Comissió Europea, la designació del socialista portuguès António Costa i la elecció de la primera ministra estonia, Kaja Kallas, com a relleu per a Josep Borrell al capdavant de la diplomàcia europea.

La continuïtat de Von der Leyen no depèn només dels mandataris ja que necessitarà també l'aprovació per majoria absoluta del ple del Parlament Europeu, probablement a la propera sessió de juliol, en una votació secreta per a la qual no hi ha disciplina de vot.

Els socialistes i liberals a l'Eurocambra li han assegurat el seu suport sempre que no compti per a la seva reelecció amb els ultraconservadors i l'extrema dreta, per la qual cosa han posat com a línia vermella que Von der Leyen no busqui vots al grup de Conservadors i Reformistes ( ECR) que lidera els Germans d'Itàlia de la primera ministra italiana Giorgia Meloni i que es convertirà en la tercera força més gran en el nou Parlament Europeu.

Així les coses, la gran coalició ha negociat el repartiment dels alts càrrecs sense comptar amb els governs d'Itàlia, Hongria i la República Txeca, fet que va generar l'evident malestar sobretot a Meloni i el primer ministre hongarès, Viktor Orbán, que han amagat si s'hi oposen, si bé des de diferents capitals insisteixen que això no impedirà l'entesa suficient per tirar endavant l'acord.

"Els grups del PPE, S&D i liberals representen 22 Estats membres i un 80% de la població de la UE", va advertir en vigílies de la cimera a Brussel·les un alt diplomàtic per il·lustrar la "majoria estratègica" que formen per evitar vets a un repartiment que necessita una majoria qualificada reforçada per tirar endavant.

Aquest 'paquet' arriba ja definit pels negociadors designats per cadascun d'aquests tres partits, entre ells el president del Govern, Pedro Sánchez, que no podrà participar a la cimera per la mort del sogre i que ha delegat la seva representació per a les decisions d'aquest Consell Europeu a l'altre negociador socialista, el canceller alemany Olof Scholz.

El debat, a més, es conduirà en paral·lel a la definició de l'"agenda estratègica" que la Unió Europea haurà de fixar-se per a la propera legislatura, un assumpte on països que, com Itàlia, no han aconseguit pesar en el repartiment de càrrecs buscaran guanyar influència, per exemple exigint polítiques més dures en matèria migratòria.

VISITA DE ZELENSKI I DEBAT SOBRE DEFENSA

La cimera, que durarà dos dies, arrenca dijous amb la visita del president ucraïnès, Volodimir Zelenski, amb qui hi haurà una cerimònia de firma de l'acord de seguretat amb la UE, un pacte que s'assemblarà als segellats amb diferents aliats de Kíev per a garantir el suport a llarg termini davant de la invasió russa.

En el cas de la UE, com a organització es compromet a garantir suport financer previsible a Ucraïna, promoure'n la reconstrucció i modernització i donar suport al país en el seu camí per entrar a la UE, després que s'obrissin negociacions d'adhesió aquesta mateixa setmana. Pel que fa al compromís d'ajuda militar, la UE recordarà les iniciatives en marxa, com ara el fons de 5.000 milions per finançar el lliurament d'armament a Kíev el 2024, una xifra que el bloc espera que sigui el camí d'inversió fins al 2027.

No obstant això, sobre les iniciatives de suport militar a Ucraïna planeja l'ombra d'Hongria que bloqueja diferents mesures de suport a Kíev i que manté el veto a gairebé 6.000 milions del Mecanisme Europeu per a la Pau, l'instrument amb què la UE finança suport dels 27 a Ucraïna.

A Brussel·les confien a desembussar la situació de cara a la cimera ia tan sols uns dies abans que Budapest assumeixi la presidència semestral del Consell. Davant la sensació d'urgència sobre trobar noves formes de finançament per desenvolupar el sector europeu de la defensa, els líders tractaran la qüestió amb Von der Leyen, de qui esperaven un document i que finalment plantejarà oralment les opcions per avançar en aquest camp, al mig debat sobre emetre deute conjunt per a Defensa o canviar les normes d'inversió del Banc Europeu d'Inversions (BEI).

"Serà un debat animat perquè les discussions sobre finançament sempre són controvertides, però això haurà de tenir seguiment i la propera Comissió haurà de cobrir aquest tema perquè serà una prioritat", indica un alt càrrec de la UE.

La deriva democràtica a Geòrgia, amb l'aprovació de la llei d'agents estrangers que contravé principis bàsics europeus, també estarà sobre la taula dels líders, una qüestió en què s'espera el pronunciament "clar i fort" de la UE que el rumb de Tbilissi és "problemàtic" i "posa en joc el camí a l'adhesió".