El Marroc i Algèria es juguen molt a la segona volta de les eleccions a França

França compta entre el cens amb dret a vot amb prop de 2.040.000 ciutadans francesos, la meitat dels quals són nacionalitzats d'origen marroquí i l'altra meitat algerià.

Els dos votants tenen interessos contraris i complexos a la segona volta de les eleccions franceses on la ultradreta de Le Pen parteix com a favorita davant un Front d'Esquerres en desavantatge però disposat a plantar cara a les urnes.

El Marroc i Algèria excolònies franceses es juguen molt en aquests comicis donats que tenen els seus interessos posats al nou llogater de l'Eliseu.

Així mentre el Marroc i el seu rei, Mohammad VI aposten per Le Pen per aconseguir el reconeixement tan anhelat del Sàhara Occidental com a territori únicament marroquí i així ha demanat als seus sorprès súbdits un vot a favor d'Agrupació Nacional un partit declarat públicament xenòfob àrab. A Algèria tenen clar que cal donar suport a les urnes per qui no tindrà entre els seguidors musulmans les seves principals expulsions del país gal.

Des de la Mesquita de París fan llaments a evitar que la ultra dreta prengui el control de França que perjudicaria la població musulmana no regularitzada en primera instància i faria saltar en trossos la malmesa relació francoalgeriana que deixaria França en una preocupant situació davant de la importació d'hidrocarburs en què només el 2023 van invertir 6.000 milions d'euros francesos.

El Marroc i Algèria estan jugant al partit francès i els vots dels seus ciutadans nacionalitats que són el 60% mentre la resta espera aconseguir-ho tenen molt a dir aquest diumenge.

DIFÍCIL EQUILIBRI DIPLOMÀTIC

Tots els presidents de França s'han enfrontat a un mateix trencaclosques que molts afirmen que és irresoluble: l'equilibri de les relacions franceses amb el Marroc i Algèria amb l'etern enigma francès al Magrib.

En les relacions entre França i el Marroc des de fa uns quants anys han estat tensos, ja que Rabat mostra el seu malestar davant els nombrosos «desplantaments» del Govern francès mentre que el govern de Macron feia orelles sordes.

Cal recordar que el setembre del 2021 va tenir lloc l'anomenada "crisi dels visats" i va ser quan França va reduir la concessió de visats a ciutadans marroquins, cosa que no va ser ben rebuda al regne alauita i davant la posició de Rabat que no donava la seva braç a torçar França va acabar claudicant i va aixecar les restriccions imposades.

El Marroc vol que canviï a favor seu l'actual negativa de França a reconèixer la sobirania marroquina sobre el Sàhara Occidental, i els acostaments amb Algèria el seu país etern enemic amb qui manté tancades les fronteres des de fa tres anys.

A Alger la posició és diametralment oposada, i veuen impossible tenir una relació cordial amb França si aquesta es plega a les demandes marroquines. La tasca demana per tant un funambulisme diplomàtic de difícil execució i pràcticament impossible de mantenir.

Amb Algèria malgrat la manca de cooperació en la lluita contra la immigració il·legal, de l'acostament d'Algèria a Rússia, o de les intervencions algerianes a França durant els disturbis al país, França sempre està disposada a millorar les relacions bilaterals.

A Algèria preocupa que es doni per finalitzat l'acord d'immigració signat amb Algèria el 1968, que concedeix un estatut especial als algerians en matèria de circulació, residència i ocupació. De fet aquest temor és molt real atès que durant els últims anys els partits de dreta francesa han acusat el president sortint Macron de tenir una postura "permissiva" amb Algèria i per debilitar-la estan disposats a afavorir un acostament més gran amb el Marroc.