Milers de manifestants protesten contra el Govern peruà a Lima

Milers de manifestants van protestar aquest divendres contra les polítiques del Govern de la presidenta peruana, Dina Boluarte, en una multitudinària protesta a Lima convocada per diverses organitzacions socials.

La manifestació va ser encapçalada per l'organització indígena Associació Interètnica de Desenvolupament de la Selva Peruana (Aidesep) i va comptar amb la presència d'estudiants, sindicats i organitzacions culturals que denuncien el "greu deteriorament de la democràcia" al país, informa el diari 'La República'.

La protesta va partir de la seu del Palau de Justícia i va culminar davant del Congrés de la República entre pancartes que reclamaven la dimissió dels ministres d'Educació i Cultura, entre altres demandes.

"No mataràs ni amb la gana ni amb la bala", "L'aigua és un dret, no es privatitza", "No a la censura de les nostres veus", "En defensa dels nostres drets i territoris", "Democràcia amb drets humans per a tots", "Els universitaris també et rebutgem", "En defensa del cinema indígena", "No més dictadura, en defensa de l'art i la cultura", deien algunes de les pancartes.

Els càntics es dirigien, entre d'altres, a la presidenta Boluarte, com a "Dina, Dina, Dina, traïdora i assassina", en referència a la seva antiga pertinença al partit d'esquerra Perú Lliure. També van corejar "El poble als carrers per culpa del govern", "Poble, escolta, el país està en perill", "Dina assassina, el poble et rebutja", "Dina i el Congrés, la mateixa porqueria" o "Fora, fora, fora, rates del Congrés”.

El president d'Aidesep, Jorge Pérez Rubio, va explicar que els pobles indígenes amazònics es van desplaçar fins a Lima per defensar els seus drets i el territori amazònic davant de les lleis que ha aprovat recentment el Congrés.

"Hem vingut a protestar per les lleis que està donant el Congrés de la República en contra dels drets col·lectius i fonamentals dels pobles, com ara la llei forestal que intenta debilitar el control del territori dels pobles indígenes. També la llei mordassa que, a través d'APCI, vol controlar les organitzacions indígenes que defensem drets humans", va declarar Pérez a 'La República'.

També va exigir que no hi hagi impunitat per als més de 30 líders indígenes assassinats i va qüestionar els ministres d'Educació i de la Dona per minimitzar la violació de nenes awajún a Condorcanqui, regió Amazones, després de qualificar aquestes violacions de pràctica cultural.

Paral·lelament, l'organització Convenció Plurinacional de les Regions del Perú (CONALREP) va reclamar l'aigua com a dret, mentre que la Confederació Nacional Agrària (CNA) va defensar els recursos genètics i la seguretat alimentària. Estudiants de la Universitat Nacional Major de San Marcos van plantejar el lema "Sense bosc no hi ha aigua, sense aigua no hi ha vida".