Una il·lustració de Beethoven

La mítica novena simfonia de Beethoven fa dos segles

Lo compositor estrenèt l'òbra lo 7 de mai de 1824

La novena simfonia de Ludwig van Beethoven ha fet 200 anys. Una obra única i hegemònica, que ha marcat l'esdevenir de la música i que continua tenint influència i recorregut avui dia. La seva estrena va ser el 7 de maig de 1824. Encarregada per la Societat Filharmònica de Londres el 1817 i desenvolupada per Beethoven entre 1822 i 1824, es va convertir en un símbol de la llibertat i la germandat entre cultures.

Tot i ser sord, Beethoven va dirigir l'orquestra al Theater am Kärntnertor de Viena, amb Michael Umlauf com a co-director. Aquesta estrena va representar la primera ocasió en què un músic consagrat incorporava parts vocals en una composició de l'estil, elevant encara més la seva importància al món musical.

La Novena Simfonia és la culminació d'una sèrie de vuit simfonies prèvies del compositor, i la seva estrena va tenir una peculiaritat notable: Beethoven, a causa de la sordesa, va dirigir l'orquestra movent enèrgicament els braços i el cos, mentre Umlauf s'encarregava de la direcció musical precisa. Tot i que el seu paper va ser més simbòlic que tècnic, el gest de Beethoven en aquell moment històric va ressonar profundament a l'audiència ia la posteritat.

El públic present a l'estrena va quedar impressionat per la interpretació i la grandesa de l'obra. La contralt Caroline Unger va haver de tocar el braç de Beethoven perquè s'adonés dels aplaudiments finals, cosa que va generar un moment memorable quan el compositor es va girar per saludar l'audiència, que agitava mocadors i barrets en senyal d'admiració i entusiasme.

La Novena Simfonia de Beethoven va transcendir la seva estrena i es va convertir en una icona musical reconeguda mundialment. El 2002, la UNESCO la va declarar Patrimoni de la Humanitat, ressaltant la seva importància com una obra que simbolitza la unió i l'expressió artística que transcendeix barreres culturals i temporals. El seu llegat perdura com una afirmació de la llibertat i la fraternitat a l'art musical, inspirant generacions i sent un referent indiscutible en el repertori clàssic de la música occidental.