L'home d'edat avançada ingressat a Salamanca per un cas de febre hemorràgica de Crimea-Congo (FHCC), després d'unes anàlisis practicades pel Centre Nacional de Microbiologia de l'Institut de Salut Carles III, ha mort.
La Junta de Castella i Lleó, a través de la Direcció General de Salut Pública i el seu Servei d'Epidemiologia, va confirmar la setmana passada la infecció de l'home, ingressat llavors a l'Hospital de Salamanca amb "un quadre clínic compatible amb la FHCC".
En la informació facilitada, va ressenyar que el pacient presentava picada per paparra i que es trobava amb les mesures d'aïllament i protecció dels professionals sanitaris previstes per a aquestes situacions.
La febre de Crimea-Congo, una malaltia viral transmesa per paparres, ha sorgit com una preocupació creixent a diverses parts del món a causa del seu potencial impacte en la salut pública. Originària d'Àfrica, aquesta malaltia s'ha propagat a regions d'Europa, Àsia i l'Orient Mitjà, i han desencadenat alarmes entre els experts en salut.
La febre de Crimea-Congo presenta una àmplia gamma de símptomes que poden variar en la seva gravetat i durada. A més de la febre alta, els pacients poden experimentar dolors musculars intensos, mal de cap, fatiga extrema i malestar generalitzat. A mesura que la malaltia progressa, poden aparèixer símptomes més greus, com ara vòmits, diarrea, dolor abdominal i erupcions cutànies.
En els casos més severs, la febre de Crimea-Congo pot causar hemorràgies internes i externes, cosa que porta a una disminució ràpida dels nivells de plaquetes i un augment del risc de xoc i fallada multiorgànica. És important buscar atenció mèdica immediata si s'experimenten aquests símptomes, especialment després d'una possible exposició a paparres o sang d'animals infectats. La identificació primerenca i el tractament adequat són fonamentals per millorar les taxes de supervivència i reduir l'impacte de la malaltia a la comunitat.
L'expansió geogràfica de la malaltia ha estat atribuïda a factors com el canvi climàtic, la mobilitat humana i la manca de mesures de control de vectors. La detecció primerenca i la ràpida resposta són crucials per contenir-ne la propagació.
Els esforços de vigilància i prevenció, juntament amb l'educació pública sobre mesures de protecció personal i control de paparres, són fonamentals per mitigar el risc de brots. Tot i això, la febre de Crimea-Congo continua sent un desafiament per als sistemes de salut global, destacant la necessitat d'una cooperació internacional efectiva en la lluita contra malalties infeccioses emergents.