Normalitat molt relativa al segon dia d'eleccions a Rússia

La Federació de Rússia celebra aquest dissabte la segona jornada de les seves eleccions presidencials del 2024. Van començar aquest divendres i acabaran aquest diumenge. Els col·legis electorals van obrint d'est a oest del país. Uns 112 milions de russos estan citats per dipositar les seves paperetes a les urnes. Tot i això, parlar d'eleccions no significa parlar de democràcia. La finalitat d'aquests comicis no és altra que garantir la reelecció de Vladimir Putin com a dirigent del país més gran del planeta.

Són unes eleccions a la carta. Entre altres coses, perquè, segons apunten experts russos, encara que s'han presentat altres candidats d'altres partits, tots han rebut l'acceptació del Kremlin. Aquests candidats són Leonid Slutski (Partit Liberal Democràtic de Rússia), Nikolai Kharitonov (Partit Comunista) i Vladislav Davankov (Nou Partit Popular). Són, diuen, candidats amb “poc pes polític”. Així doncs, la victòria de Putin està pràcticament garantida.

Putin encara el seu cinquè mandat com a president de Rússia

Si es confirmés, el petersburgès, de 71 anys, emprendria el seu cinquè mandat com a president. Va assumir el 2000, després de la renúncia de Boris Ieltsin, que va deixar el mateix Putin com a successor. Putin va guanyar aquestes eleccions, i va repetir el 2004. Tot i això, no va poder seguir en un tercer mandat perquè, en aquell moment, a Rússia un president no podia governar per més de dos mandats. Per això, va exercir com a primer ministre entre el 2008 i el 2012, amb Dmitri Medvédev com a president.

El 2012, Putin va tornar a la presidència. Aquesta vegada, una reforma constitucional allargava la durada dels mandats dels quatre als sis anys. Així que el 2018 va repetir: segon mandat a la seva segona etapa. Encara que es va anticipar, i va reformar novament la Constitució del país, per poder governar per tercera vegada consecutiva. Així es va arribar fins a aquest any, 2024, quan tot apunta que Putin arribarà al seu cinquè mandat com a president.

En aquests 24 anys, Putin ha estat el protagonista de moltes decisions controvertides. La més sonada és la invasió d'Ucraïna, que va començar amb l'annexió de Crimea el 2014, que va explotar el 2022 i que avui es manté, deixant moltes víctimes civils i moltes baixes militars diàriament. Putin també ha potenciat l¿economia russa. De fet, malgrat les sancions rebudes per la invasió a Ucraïna, i segons la companyia financera global JP Morgan, l'economia de Rússia va créixer més d'un 3% el 2023, i creixerà un 1,8% el 2024, superant així el 0,6% i 1,3%, respectivament, que s'espera al creixement de l'economia de la Unió Europea.