Esperant Mr. Bojangles va suposar una afortunada experiència literària d'Olivier Bourdeaut al punt d'un lloc de privilegi a la llista de llibres més venuts a França. Semblant èxit la va catapultar al cinema i fins i tot al còmic i finalment va fer possible la seva conversió en obra de teatre per obra i gràcia de Victoria Berger-Perrín. Paco Mir l'ha traduït al català en una versió amb la mínima llicència d'haver canviat de sexe un dels tres protagonistes: el fill del matrimoni, que en aquest cas és filla, possiblement per fer possible que el personatge pugui estar a càrrec de Sílvia Abril.
Mir qualifica aquesta obra com una “dramèdia”, un neologisme que indueix a pensar en un gènere híbrid a cavall entre la comèdia i el drama, tot i que ens temem que té molt més del primer que del segon perquè es tracta d'un text desmelenat en què els tres personatges celebren una cerimònia de la confusió certament alegre i més o menys divertida, que convida per descomptat al lluïment actoral, però que conté molts elements propis del surrealisme. Hi ha, doncs, un curiós sentit de l'humor tenyit de malenconia i banyat de frivolitat que amaga precs d'emoció, potser una mica amagats, però no menys perceptibles. Tots tres personatges són atípics i difícilment identificables. Així un pare inquiet que fuig de la monotonia, una dona, rebatejada constantment pel marit, que s'escapa de la rutina i que estima la festa i una filla que és l'encàrrec entre aquests éssers imprevisibles i excèntrics la peripècia dels quals recorda en una successió d'escenaris distants i diferents.
No és difícil col·legir que resulti una obra inclassificable, cosa que no vol dir que no tingui interès i que sigui molt capaç d'entretenir i fins i tot de suscitar certa tendresa en l'esperit i l'ànim dels espectadors.