El partit que ningú no hauria esperat mai. Girona FC i FC Barcelona s'enfronten aquest dissabte a Montilivi amb molt més que tres punts en joc. Hi ha tres valors afegits. Primer: l'orgull. Segon, i més important a efectes resultadistes, el subcampionat de LaLiga. I tercer, i important a nivell esportiu i econòmic, l'accés a la Supercopa que aquesta circumstància esmentada atorga.
És un partidàs. Actualment, els blaugranes són els que ocupen la segona plaça, mentre que els blanc-i-vermells són tercers. El Barça no està tan content com en altres anys a hores d'ara, però pot i ha d'acabar bé perquè la continuïtat de Xavi Hernández reposi i deixi de ser qüestionada. El Girona, en canvi, està completant la millor temporada de la història. Una temporada que ningú no podria haver apostat. Sí somiat, perquè el futbol en va.
Serà un partidàs perquè ja ho va ser a Montjuïc. Aleshores, l'equip entrenat per Míchel va consagrar la seva sorpresa, va demostrar que també podia guanyar grans equips aquest curs, en emportar-se els tres punts amb un majestuós 2-4. Ara les coses han canviat. El Barça ha mutat amb l'aparició de Pau Cubarsí i l'ascensió de Lamine Yamal. I el Girona ha baixat les prestacions lleument, encara que ja albira la riba dels seus somnis.
Si el Girona guanya aquest dissabte el Barça, serà matemàticament equip de la UEFA Champions League. En treu deu a l'Athletic, que poden ser tretze. I la setmana que ve ja n'hi haurà dotze en joc. Així que, més enllà de l'opció del subcampionat, el Girona té una altra gesta al seu abast, encara més prestigiosa. Si es dóna aquesta circumstància aquest dissabte, els bars de la capital gironina no donaran abast. I els guàrdies de seguretat de Montilivi ho tindran complicat per evitar una invasió de camp.
Més circumstàncies resultadistes. Aquest dissabte també es juga un Reial Madrid-Cadis primordial per al títol de LaLiga. Si els blancs guanyen, tot el que no sigui una victòria culer seria ja definitiu perquè els de Carlo Ancelotti es coronin matemàticament com a campions. Podria haver-hi festa a Cibeles, potser prudent, amb el partit de tornada de semifinals de la Champions contra el Bayern proper. No tan prudent com la que hi pot haver a Montilivi com a l'actual màxim golejador del campionat, Artem Dovbyk, i als seus companys, se'ls acudeixi guanyar el partit 23 en 34 jornades.