Els populars europeus guanyen les eleccions i resisteixen l'auge dels ultres

El Partit Popular Europeu (PPE) guanya les eleccions al Parlament Europeu amb 189 escons dels 720 del nou hemicicle, millorant la seva marca de la legislatura anterior en 13 escons, seguit de Socialistes i Demòcrates (S&D), que es manté com a segona força malgrat a perdre quatre escons i quedar-se amb 135 eurodiputats, segons els primers resultats oficials, que mostren també una pujada de la ultradreta.

Els liberals europeus (Renew) segueixen com a tercera força a l'Eurocambra però ho fan amb una caiguda de 22 escons: dels 102 de la legislatura que acaba als 80 que apunten les projeccions que, segons la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, "ofereixen la primera fotografia realista de la desena legislatura".

També han patit una retallada als seus resultats els Verds europeus, que passen de 71 a 52 escons, i una rebaixa més moderada l'Esquerra europea, que suma 36 eurodiputats, un menys que els 37 del mandat anterior.

Aquests primers resultats apunten, a més, a una pujada de la presència de l'extrema dreta, amb Conservadors i Reformistes (ECR, formació en què s'inscriuen Vox i els Germans d'Itàlia de Giorgia Meloni) que suma tres escons fins a les 72 e Identitat i Democràcia (ID, amb Agrupació Nacional de Marine Le Pen) que arriba als 58 escons en sumar 9 representants.

Altres partits de la ultradreta europea apareixen de moment com No inscrutos o 'altres'. Per exemple, el partit d'Alternativa per a Alemanya que obté 16 escons o l'espanyol 'S'ha acabat la festa', que entra per primer cop el Parlament Europeu amb tres escons.

L'Europa tradicional aconsegueix majoria absoluta

Si es confirmen els resultats, els partits clàssics que han governat fins ara la Unió Europea podrien continuar governant, amb la clàssica aliança de conservadors, socialdemòcrates i liberals, que continuaria sumant majoria absoluta a l'Eurocambra malgrat l'ascens de la ultradreta.

També sembla que els resultats aboquen a una repetició de la presidència de Von der Leyen, que veu reforçat el seu lideratge després de la victòria aclaparadora dels conservadors europeus i la caiguda dels liberals, en gran mesura pel declivi del partit d'Emmanuel Macron.

Segons ha explicat l'encara presidenta de la institució, ara comencen "setmanes" de negociacions per constituir els grups que formaran l'Eurocambra a la desena legislatura i "formar majories per treballar en un programa polític que marqui el camí de la Unió Europea".

La Conferència de Presidents, que formen els líders de tots els grups amb presència al Parlament sortint, es reunirà aquest dimarts per fer balanç i fixar el full de ruta per a la constitució de la nova Eurocàmera, la sessió inaugural de la qual tindrà lloc el 16 de juliol a Estrasburg (França).