La temporada de dansa que des de fa 41 anys s'està desenvolupant amb èxit a Terrassa i que ofereix un ampli calidoscopi d'estils i formacions coreogràfiques, incorpora amb habitualitat en la seva programació certes formacions de manera que el públic egarenc pot estar permanentment al dia dels seus nous espectacles.
Aquest és el cas del Ballet Nacional d'Espanya, que acudeix a LaFACT de Terrassa amb notable freqüència i acaba de tornar a Terrassa per presentar Generacions, un espectacle que ha dirigit Rubén Olmo i que, al llarg de noranta minuts de durada ofereix un impecable ventall flamenc.
El gruix de la programació està constituït per una peça inicial essencialment coral, Ritmos , sobre coreografia d'Alberto Lorca, que va resultar una excel·lent introducció al bon fer de la companyia. Una cosa que va quedar excel·lentment acreditada a Estampes flamenques , la part principal de programa, una selecció de pals.
Dos d'ells conviden al lluïment dels balladors: el martinet i la seguiriya, mentre que el zorongo permet el de les solistes femenines (Noelia Ruiz a la primera funció i Immaculada Salomó a la segona).
Després segueix l'actuació espectacular del mateix director, Rubén Olmo, amb un tarant que constitueix una magistral lliçó de zapateado.
I tot això culmina amb uns brillants cargols, en què les bailaores llueixen amb donaire i impecable domini el difícil moviment de les bates de cua.
No recordo ara mateix quina va ser la peça en què un grup de bailaores van executar el seu ball amb l'acompanyament de castanyoles, demostrant el domini conjunt del moviment amb el de l'instrument musical.
Tot això es va completar amb una peça individual que en una funció va ser una Pastorela d'Antonio Ruiz sobre música de Blasco Nebra, ballada per Inmaculada Salomón ia l'altra la Xacaranda, sobre música de Ginastera, amb coreografia d'Olmo, que va interpretar Débora Martínez. Seria injust no esmentar la col·laboració de cantaors i cantaores, la veu de les quals bronca, expressiva, sortida del fons de l'ànima, va acompanyar les danses, així com la dels músics (pianista, guitarrista i percussionista)
Encara que el públic egarenc sol ser molt fidel a totes les propostes de la temporada de dansa de la seva ciutat, cal dir que en el cas de les actuacions del Ballet Nacional d'Espanya la seva afecció resulta sens dubte incondicional.
La sala del Centre Cultural va estar a la funció de tarda abarrotada fins a la bandera i els espectadors no van estalviar aplaudiments després de cadascuna de les peces i més encara al final de la funció de manera que Olmo va haver de pronunciar unes paraules d'agraïment i expressar el reconeixement de la companyia amb un breu, però expressiu i rutilant fi de festa final.