Preu mitjà d'habitatges registrats

El preu de l'habitatge a Espanya augmenta un 0,8% el primer trimestre de l'any

Les compravendes de vivenda van repuntar un 16,6%, mentre que l?ascens de les hipoteques es dispara al 21,1%

El preu mitjà de l'habitatge es va incrementar un 0,8% el primer trimestre de l'any respecte al trimestre anterior, quan també va repuntar el preu, fins a assolir els 1.998 euros per metre quadrat, segons l''Estadística Registral Immobiliària' publicada aquest dilluns per el Col·legi de Registradors.

Aquest increment es deu sobretot a la pujada del preu de l'habitatge nou (3%), mentre que el de l'habitatge usat disminueix un 0,2%. Amb aquest increment el primer trimestre del 2024, ja s'acumulen tres trimestres consecutius de pujades.

Convé tenir en compte que l'habitatge nou amb prou feines representa dues de cada deu operacions i de vegades recull acords de compravenda amb una antelació mitjana de dos anys, i per tant és més representativa l'evolució dels preus de l'habitatge usat.

Els resultats anualitzats, és a dir, dels dotze últims mesos, mostren un comportament més estructural, en què per al conjunt d'Espanya els 1.984 euros el metre quadrat de preu mitjà han suposat un increment interanual acumulat de l'1,9%, originat per la força més gran de l'habitatge nou (4,1%), mentre que l'habitatge usat registra un augment més moderat de l'1,1% en els preus.

Per comunitats autònomes, els preus mitjans més importants en el primer trimestre es van localitzar a Madrid (3.344 euros), seguit de les Balears (3.325 euros per metre quadrat), el País Basc (3.031 euros) i Catalunya (2.463 euros). En sentit oposat, els preus més baixos es van registrar a Extremadura (804 euros) i Castella-la Manxa (893 euros), úniques comunitats per sota dels 1.000 euros per metre quadrat.

Pugen les compravendes inscrites el primer trimestre

D'acord amb l'informe, entre el gener i el març es van inscriure als registres de la propietat 151.467 compravendes d'habitatge, fet que suposa un augment del 16,6% sobre el trimestre anterior. Amb aquestes dades, es trenca la tendència descendent dels tres darrers trimestres.

En habitatge nou s'han registrat 31.226 compravendes, un increment del 30,1% sobre el trimestre anterior, mentre que l'habitatge usat va registrar 120.250 operacions, amb una pujada trimestral del 13,6%.

Les dades acumulades dels dotze últims mesos mostren 573.494 compravendes d'habitatge, descendint el 10,8% respecte al mateix període de l'any anterior. No obstant això, en els últims trimestres s'han registrat els volums més grans, que el quart trimestre del 2022 van assolir les 646.241 operacions, en màxims des de mitjans del 2008.

El nombre d'hipoteques sobre vivenda augmenta un 21,1%

Pel que fa al nombre d'hipoteques sobre habitatge, la xifra ha augmentat després de sis trimestres consecutius de descensos, arribant a les 108.910 el primer trimestre de l'any, amb una pujada del 21,1% respecte al trimestre precedent, període en què va desplomar un 1%.

Segons els registradors, l'increment de l'activitat hipotecària ha estat més intens que el del nombre de compravendes d'habitatge, i ha canviat de tendència respecte a trimestres anteriors, "tot i no haver-se produït encara l'esperat descens dels tipus d'interès".

BAIXA LA DEMANDA ESTRANGERA D'HABITATGE

La demanda estrangera d'habitatge ha arribat al 14,2% de les compravendes i ha disminuït 0,9 punts percentuals respecte al trimestre anterior. Tot i així, es continuen superant àmpliament els percentatges habituals des del 2014, que se situaven per sobre del 12%.

D'altra banda, a causa de l'increment de compravendes totals, en termes absoluts s'ha incrementat el nombre de compravendes per estrangers, superant les 21.500 operacions, davant de les menys de 21.000 del trimestre precedent. Els britànics tornen a encapçalar els resultats, amb un 9,1% de compravendes; seguits per alemanys (6,8%), marroquins (6,1%), francesos (5,9%) i belgues (5,5%).

Pel que fa a la demanda estrangera per comunitats autònomes, en catorze se n'ha reduït el pes percentual, davant de tres que l'han incrementat. Els volums més grans corresponen a Balears (31,7%), Comunitat Valenciana (28,8%), Canàries (26%), Múrcia (23,4%) i Catalunya (15,6%).