L'Institut de Salut Global (ISGlobal) de Barcelona, recolzat per la Fundació 'La Caixa', i l'Institut Nacional de la Salut i la Investigació Mèdica de França (Inserm) han descobert que la calor té un impacte "més notable" a les hospitalitzacions relacionades amb trastorns metabòlics i obesitat.
L'estudi, publicat a la revista nord-americana Environmental Health Perspectives , va analitzar dades de l'Institut Nacional d'Estadística d'Espanya (INE) sobre més d'11,2 milions d'ingressos hospitalaris a través d'Urgències a 48 províncies de la península i les Illes Balears entre el 2006 i 2019.
La investigació va avaluar les relacions entre les temperatures i les causes dels ingressos hospitalaris que van requerir almenys una nit d'estada, així com la humitat relativa mitjana diària i les concentracions de contaminants atmosfèrics com PM10, NO2, O3 i PM2,5 a cada província .
Hicham Achebak, investigador de l'ISGlobal, ha explicat que l'estudi és el "més exhaustiu" realitzat fins ara i demostra que la calor té un impacte generalitzat sobre les malalties.
Les patologies que 'més pateixen' la calor
Els resultats de l'estudi indiquen que el risc d'hospitalització augmentava un 97,8% en temperatures estivals extremes en comparació de les temperatures de confort en el cas dels trastorns metabòlics i obesitat, seguits de la insuficiència renal (77,7%), la infecció urinària (74,6%) i la sèpsia o afecció greu davant d'una infecció bacteriana (54,3%).
Achebak ha explicat que en condicions d'estrès tèrmic, l'organisme activa la producció de suor per regular la temperatura corporal i que, “en les persones amb obesitat, les respostes a la pèrdua de calor funcionen amb menys eficàcia, ja que el greix corporal actua com a aïllant” fent-les més susceptibles als trastorns per calor.
A més, ha destacat que els grups d'edat més vulnerables a la calor i amb més risc d'ingrés hospitalari són els menors d'1 any i els més grans de 85 anys, i ha dit que han observat diferències per sexe: els homes van mostrar més risc de hospitalització per lesions i les dones per malalties parasitàries, respiratòries, urinàries, endocrines i metabòliques.
Achebak ha dit que atribueixen aquestes diferències a causes fisiològiques, com el fet que les dones produeixen menys suor, ja que "els homes solen desenvolupar més feines a l'aire lliure i conductes de risc".