L'economia espanyola "està en bona forma" i va capejar la crisi molt bé, amb un mercat laboral sòlid, a què van contribuir les reformes laborals escomeses, segons ha destacat el director del departament per a Europa del Fons Monetari Internacional (FMI), Alfred Kammer, per a qui és important, de cara a reformes futures, com la de la jornada laboral, "anar amb compte de no fer marxa enrere".
"De cara al futur, quan analitzem reformes concretes, hem d'anar amb compte de no fer marxa enrere, per exemple, en el debat sobre la reducció de la setmana laboral", ha assenyalat Kammer.
En aquest sentit, el funcionari alemany de l'FMI ha subratllat que, en el cas d'Espanya, així com en el de la resta de les economies europees, la participació en la força laboral serà clau per abordar l'esgotament relacionat amb l'envelliment.
D'aquesta manera, ha advertit que el principal obstacle en el futur, no només per a Espanya, sinó per a totes les altres economies d'Europa, provindrà en el futur de la possible reducció de força laboral a conseqüència de la demografia.
"Aquest és un problema i un gran obstacle del qual s'ha d'ocupar Europa, no només Espanya", ha alertat, afegint que la immigració és una altra eina que està a disposició dels països per abordar aquesta qüestió.
D'altra banda, el cap per a Europa de l'FMI ha reiterat que la reforma del sistema de pensions és una qüestió important tant per a Espanya com per a tot Europa i ha subratllat la necessitat de "polítiques fiscals sòlides", incloent-hi també "reformes paramètriques" perquè les pensions siguin sostenibles en el futur.
Sobre aquesta qüestió, la Comissió Europea ha advertit aquest divendres que Espanya és el país de la UE on es preveu un augment més gran de la despesa en pensions a causa de l'impacte de les reformes del sistema, que segons Brussel·les suposaran un increment de la despesa de fins a 4 ,6 punts percentuals del PIB en el període de projecció, que abasta fins al 2070.
"En resum, les mesures adoptades el 2021 i el 2023 condueixen a un augment de la despesa pública en pensions de 3,3 punts percentuals del PIB el 2050 i de 5 punts percentuals el 2070", assenyala l''Informe d'Envelliment del 2024' publicat aquest divendres per l'Executiu comunitari.
Aquestes reformes fan referència a la nova indexació sobre la base de l'IPC aprovada el 2021 i l'eliminació del factor de sostenibilitat del 2023 que dóna pas al nou mecanisme d'equitat intergeneracional.