El president de Naturgy, Francisco Reynés, ha considerat que els preus de l'energia, especialment el gas natural, "no han escapat de la volatilitat" que poden representar els moviments geopolítics, tot i estar actualment en uns nivells molt més normalitzats dels màxims que es van veure amb la crisi per la guerra a Ucraïna.
En la seva participació al fòrum 'Wake Up Spain 2024', ha assenyalat que, com s'ha vist aquest cap de setmana amb el conflicte entre l'Iran i Israel, "les tensions geopolítiques no han desaparegut" i que "de fet els mercats ja estan descomptant escenaris on poden haver-hi diferents ventalls d'evolució de les 'commodities' energètiques".
El que sí que va estimar Reynés és que ara una possible crisi agafaria en una situació millor en el cas del gas natural, ja que els nivells d'ompliment els emmagatzemaments són "molt millor" i, a més, s'ha pogut aconseguir a "uns preus més" baixos".
D'altra banda, el president va deixar clara l'aposta de Naturgy pel biometà i el biogàs, tot i reconèixer que l'hidrogen serà "el gran combustible del futur, ja que és l'element químic més abundant a l'univers".
"Ningú no pot escapar d'aquestes realitats. Una altra cosa és que produir-lo requereix l'obtenció d'un procés prou compatible amb el baix cost. L'electròlisi no és ara com ara un procés de baix cost, sinó que requereix energies renovables, de generació elèctrica renovable, que estiguin annexades i això requerirà un temps", va dir.
IMAZ: "Descabonitzar no és només electrificar"
Per part seva, el conseller delegat de Repsol, Josu Jon Imaz, ha defensat que la descarbonització no passa només per l'electrificació i ha demanat abordar aquest procés de transició energètica des del "raciocini i tranquil·litat", deixant de banda "dogmes, demagògies o discursos populistes" que moltes vegades es fan al voltant d'aquesta qüestió”.
"L'electricitat és una part molt important de la descarbonització, a més està fent bé els deures. Però descarbonitzar no és només electrificar", va assegurar.
En aquest sentit, va advocar per una descarbonització que no deixi de banda la seguretat de subministrament necessària per mantenir les activitats econòmiques.
"El 2022 la demanda elèctrica va ser del 23%, el mateix percentatge que cinc anys abans. Per tant, això vol dir que el 77% restant de l'economia no va utilitzar l'electricitat", va dir, posant en valor l'aposta del grup pels combustibles renovables.
Iberdrola: L'electrificació és una oportunitat per a Espanya i Europa
Mentrestant, el conseller delegat d'Iberdrola Espanya, Mario Ruiz-Tagle, va estimar que la reindustrialització d'Europa "ha de ser una aspiració mitjançant l'electrificació de l'economia".
El directiu ha afirmat que des d'Iberdrola "clarament" aposten per l'electrificació de l'economia, ja que ha considerat que "aquí és on hi ha una oportunitat industrial de magnitud per a Espanya i per a Europa".
Alhora, ha destacat el paper de les xarxes elèctriques en l'impuls de la transició energètica, per a la qual cosa ha considerat que caldrà comptar amb incentius, una regulació "clara", una política fiscal que "incentivi la inversió".
Bogas adverteix del "problema" del tancament de les nuclears
Per part seva, el conseller delegat d'Endesa, José Bogas, ha advertit del "problema" que pot representar el tancament de les centrals nuclears, especialment en regions com Catalunya on el 59% de l'energia que es consumeix és generat per aquestes plantes.
Tot i això, ha recordat que el 2019 es va signar un protocol per al tancament ordenat del parc nuclear a Espanya en el període 2027-2035 i, tot i que va subratllar que "intel·lectualment" és partidari d'allargar la seva vida útil, va assegurar Endesa complirà el pactat.
De totes maneres, Bogas va subratllar que el 24% de l'energia que es consumeix a Espanya ve de la nuclear, "que és una energia neta, lliure d'emissions de CO2, que dóna estabilitat al sistema i que evita la utilització de combustibles fòssils" .
Finalment, l'executiu d'Endesa ha considerat que l'impost extraordinari a les energètiques representa "un problema per a les inversions".
En aquest sentit, ha indicat que els més de 200 milions que paga Endesa en aquest concepte són "200 milions menys d'increment de la productivitat, 200 milions menys de no creixement de l'economia espanyola".
Per això, ha afirmat que intentar fer-ho permanent, encara que sota un nou disseny, és "un error estratègic i de país una altra vegada terrible i que s'hauria de corregir".