Rutte serà el successor de Stoltenberg al capdavant de l'OTAN

El primer ministre en funcions dels Països Baixos, Mark Rutte, ha aconseguit aquest dijous el suport unànime dels aliats de l'OTAN per succeir com a secretari general Jens Stoltenberg, una vegada que l'altre candidat, el president romanès, Klaus Iohannis, s'ha retirat de la cursa i confirmat el seu suport al dirigent neerlandès.

Amb el pas de Romania aquest dijous, els 32 membres de l'OTAN han donat suport a Rutte i ara la decisió s'acordarà a nivell d'ambaixadors i serà ratificarà pels líders aliats a la cimera de Washington del juliol. Rutte ocuparà el càrrec el proper 1 d'octubre, convertint-se així en el quart dirigent neerlandès en la història de l'organització militar.

Aquesta setmana tant Eslovàquia, que no s'havia pronunciat fins ara, com Hongria, que donava suport a Iohannis, van confirmar el suport a Rutte, que partia com a favorit ja des de finals del 2023, quan va oficialitzar la seva candidatura sent recolzat poc després pels Estats Units i les principals potències europees.

D'aquesta manera, el procés intern semblava encarrilat des del febrer, si bé quedaven per resoldre els dubtes d'una desena d'aliats de l'est d'Europa que aspiraven que el càrrec recaigués en algun dirigent de la regió.

En aquest context, a finals de març Iohannis va fer un pas endavant i va presentar la seva candidatura precisament usant la carta geogràfica i l'estreta relació amb Ucraïna d'un país veí, com és el cas de Romania. Tot i això el moviment no va tenir gaire recorregut i només va aconseguir el suport de Budapest, tot i que Washington i les potències europees ja s'havien decantat per Rutte.

La candidatura d'Iohannis mai no es va arribar a entendre al si de l'OTAN i algunes fonts aliades apunten a una estratègia per postular-se per als alts càrrecs europeus, un debat en marxa al si de la Unió Europea i que per tots els mitjans l'organització militar volia evitar barrejar amb la successió del seu lideratge.

Rutte confirma les travesses

Així les coses, el primer ministre neerlandès sempre ha estat a les travesses per a l'OTAN, que es va proposar en un primer moment que el càrrec fos ocupat per una dona per primera vegada en la seva història, i va arribar a entrar en lliça la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, que tenia el beneplàcit de Washington. També es va plantejar que el proper líder procedís del sud d'Europa, context en què es va agitar el nom del president del Govern, Pedro Sánchez.

Finalment, el suport dels Estats Units, que en tot moment ha defensat el perfil fort de Rutte, veterà líder europeu al poder des del 2010 i que porta gairebé un any en funcions després de caure el seu govern, ha resultat clau per garantir-se el càrrec, si bé el dirigent neerlandès ha hagut de guanyar-se pel camí el suport de Turquia o Hongria, que va aconseguir una declaració per escrit que respectarà la seva absència als plans de suport financer i militar a Ucraïna.

El polític liberal agafarà el testimoni de Stoltenberg, a qui els aliats van renovar dues vegades des del 2022 precisament per no generar inestabilitat a l'OTAN amb un procés de canvi de lideratge enmig de l'agressió russa a Ucraïna. Així mateix, els contactes anteriors entre aliats per sondejar un possible reemplaçament a l'exprimer ministre noruec van acabar sense concretar-se per la falta de candidats forts --només l'antic ministre de Defensa britànic Ben Wallace va fer el pas en ferm el 2023--, o d'un favorit que suscités el suport unànime dels aliats.

En resoldre el debat unes setmanes abans de la cimera de Washington, l'OTAN compleix també l'objectiu que es va marcar de deixar resolt aquest canvi al capdavant de l'organització, que s'escenificarà en una cimera de líders aliats on el bloc militar vol manar una imatge d'unitat i fermesa davant de Rússia en el 75è aniversari.

Stoltenberg deixarà el càrrec després d'una dècada com a rostre de l'OTAN i sent un dels dirigents més rellevants de la seva història, en abordar canvis importants en l'aliança i coordinar la resposta a l'annexió il·legal russa de Crimea, el 2014, i la invasió russa a gran escala d'Ucraïna el 2022.

Davant la que és l'amenaça més gran a la seguretat euroatlàntica en dècades, l'OTAN ha acordat durant el seu mandat renovar la seva postura militar, crear vuit batallons de combat al flanc oriental, donar ajuda sense precedents a Ucraïna per fer front a la invasió russa i incorporar Montenegro, Macedònia del Nord, Finlàndia i Suècia com a nous membres.

A banda d'aquests èxits, Stoltenberg també va lluitar amb les turbulències provocades per la presidència de Donald Trump als Estats Units, les crítiques del president francès, Emmanuel Macron, a l'organització o la sortida de les tropes aliades de l'Afganistan, que va deixar el país a les mans dels talibans.