Un satèl·lit incontrolat s'endinsarà dimecres a l'atmosfera terrestre després de gairebé 30 anys en òrbita.
S'espera que el satèl·lit europeu pioner, conegut com a ERS-2, es trenqui a trossos en entrar en òrbita, la majoria dels quals es cremaran.
El satèl·lit tindrà un reingrés "natural", girant a través de l'atmosfera, cosa que significa que el moment i la ubicació precisos de la caiguda de les restes són difícils de predir.
En el pronòstic més recent, l'Agència Espacial Europea va predir que el satèl·lit tornaria a entrar a l'atmosfera terrestre dimecres a les 15.49 hores.
En aquest punt, s'espera que el satèl·lit estigui sobre l'Oceà Pacífic, però una finestra d'incertesa de més de tres hores vol dir que podria estar en un punt diferent de la seva òrbita quan comenci a cremar.
Quan es va llançar el 1995, ERS-2 "era la nau espacial d'observació de la Terra més sofisticada mai desenvolupada i llançada per Europa", segons l'ESA, i va revolucionar la nostra comprensió de la crisi climàtica.
"Ens va proporcionar nous coneixements sobre el nostre planeta, la química de la nostra atmosfera, el comportament dels nostres oceans i els efectes de l'activitat humana al nostre medi ambient", va dir Mirko Albani, director del programa espacial de patrimoni de l'ESA.
El satèl·lit va ser retirat el 2011 i l'ESA va decidir treure'l d'òrbita per reduir la possibilitat d'una col·lisió amb una altra sonda.
L'ESA va publicar dilluns fotografies del satèl·lit caient en picat cap a l'atmosfera. Les imatges van ser preses entre el 14 de gener i el 3 de febrer, quan ERS-2 encara era a una altitud de més de 300 quilòmetres.
Ha estat caient més de 10 quilòmetres per dia, i la velocitat del descens augmenta ràpidament.
Quan arribi uns 80 quilòmetres, començarà a trencar-se i després a cremar-se.
El moment exacte és incert degut a les condicions atmosfèriques impredictibles, que poden augmentar o disminuir la resistència al satèl·lit.
Tampoc se sap en quina direcció mira el satèl·lit, cosa que també influeix en la seva trajectòria.
La gran majoria del satèl·lit es cremarà, i qualsevol peça que sobrevisqui s'escamparà de manera una mica aleatòria sobre una trajectòria terrestre d'una mitjana de centenars de quilòmetres de llarg i desenes de quilòmetres d'amplada.