Qui són els talibans i quin paper juguen a l'Afganistan?

Els talibans, un grup fonamentalista islàmic que va sorgir a l'Afganistan a la dècada de 1990, han tornat a situar-se sota el focus mediàtic a tot el món, després de dos actes atroços recents al país. En primer lloc, tres turistes catalans van perdre la vida i un altre va resultar ferit en un tiroteig perpetrat per un membre dels talibans i dos civils. A més, es va informar sobre un incident en què almenys 46 estudiants de primària i 15 professors van ser enverinats a la província de Daikundi, al centre del país, segons van confirmar responsables locals talibans.

El moviment talibà, el nom del qual en paixtu significa "estudiants religiosos", va ser fundat el 1994 com una resposta al caos i la corrupció prevalents a l'Afganistan després de la retirada de les forces soviètiques i la subsegüent guerra civil. Inicialment, van sorgir com un moviment d'estudiants religiosos que buscaven implementar la seva interpretació estricta de la llei islàmica, la Sharia, a la societat afganesa.

El 1996, els talibans van aconseguir prendre el control de Kabul, la capital afganesa, i van establir un règim autoritari que va imposar la seva visió radical de la llei islàmica. Durant el seu temps al poder, van implementar polítiques que restringien severament els drets de les dones i les minories, a més d'imposar càstigs brutals i execucions públiques per infraccions considerades com a violacions de la Xaria. També van brindar refugi segur a grups terroristes com Al-Qaida, cosa que va portar a tensions amb la comunitat internacional.

La caiguda del règim talibà el 2001 va tenir lloc com a resultat de la invasió liderada pels Estats Units després dels atacs de l'11 de setembre, que van ser perpetrats en gran mesura per Al-Qaida, un grup amb estrets vincles amb els talibans. No obstant això, el moviment talibà no va ser eradicat del tot i va continuar duent a terme una insurgència contra les forces internacionals i el govern afganès recolzat per Occident.

El retorn al poder dels talibans el 2021

El 2021, la situació a l'Afganistan va experimentar un canvi significatiu: es van retirar les forces militars nord-americanes, que havien estat presents al país des de la invasió del 2001. Aquesta retirada va ser part d'un acord de pau entre els Estats Units i els talibans, assolit al febrer del 2020 sota l'administració del president nord-americà Donald Trump. L'acord va establir un calendari per a la retirada de les tropes nord-americanes i la celebració de converses de pau entre els talibans i el govern afganès.

Tot i això, a mesura que les tropes estrangeres es retiraven, els talibans van intensificar els seus atacs contra les forces de seguretat afganeses i van prendre el control de vastes àrees rurals del país. L'ofensiva talibana va coincidir amb un deteriorament en la situació de seguretat i un augment en la violència a tot l'Afganistan.

A mesura que els talibans guanyaven terreny, molts temien un retorn al règim brutal que havien imposat durant el seu anterior govern a la dècada de 1990. La ràpida presa de ciutats importants, inclosa l'estratègica ciutat de Kunduz, va augmentar encara més les preocupacions sobre l'estabilitat del govern afganès i la seguretat de la població civil.

Finalment, a l'agost de 2021, els talibans van aconseguir prendre el control de Kabul, la capital afganesa, després que el president afganès, Ashraf Ghani, fugisca del país i el govern es desintegrés ràpidament. La presa de Kabul va marcar el retorn dels talibans al poder i va posar fi a dues dècades de presència militar estrangera liderada pels Estats Units a l'Afganistan.

La ràpida i aparentment inesperada presa de Kabul per part dels talibans va generar caos i confusió, especialment entre la població civil i aquells que havien col·laborat amb el govern afganès o les forces estrangeres. Hi va haver escenes de caos a l'aeroport de Kabul, on milers de persones van intentar fugir del país enmig del temor a la repressió talibana i la incertesa sobre el futur de l'Afganistan.

El retorn dels talibans al poder el 2021 ha comportat preocupacions sobre el ressorgiment de l'extremisme, la pèrdua dels drets humans i les llibertats civils, així com la seguretat regional. Ha generat una resposta internacional mixta, amb alguns països expressant preocupació i condemna, mentre que altres han expressat l'esperança que els talibans respectin els drets i les llibertats bàsiques al seu nou govern.