Per què és tan arriscat menjar peix durant l'embaràs?

Un nou model podria ajudar a fonamentar les directrius i millorar els consells basats en evidència sobre els riscos i els beneficis del consum de peix, especialment durant l'embaràs.

En un article publicat a 'The American Journal of Epidemiology', investigadors del Brigham and Women's Hospital; l'Escola de Salut Pública TH Chan de Harvard; el Centre Mèdic de la Universitat de Rochester; i la Universitat de Cornell, totes elles institucions dels Estats Units, presenten un nou marc que té en compte el contingut mitjà estimat de mercuri en el peix consumit, ajudant a sospesar els efectes perjudicials del mercuri davant dels beneficis potencials dels nutrients que es troben al peix.

En aplicar aquest enfocament a una població consumidora de peix a Massachusetts, l'equip va descobrir que, en general, consumir quantitats cada vegada més grans de peix amb baix contingut de mercuri durant l'embaràs era beneficiós, mentre que consumir més peix amb alt contingut de mercuri era perjudicial per al desenvolupament neurològic.

"Per als pacients que busquen orientació sobre el consum de peix, els avisos públics poden ser confusos i conduir a una disminució del consum de peix", assenyala l'autora principal Susan Korrick, de la Divisió Channing de Medicina de Xarxa i la Divisió de Medicina Pulmonar i de Cures Crítiques de Brigham's.

"El nostre estudi troba que menjar més peix va ser generalment beneficiós per al desenvolupament neurològic quan les persones embarassades van consumir peix que contenia nivells baixos de mercuri, però perjudicial quan les persones van consumir peix amb els nivells promig més alts de mercuri. És important que les persones pensin en quin tipus de peix consumeixen en lloc de simplement reduir-ne el consum completament”, afegeix l'autora principal Sally Thurston, del Centre Mèdic de la Universitat de Rochester.

L'exposició al metilmercuri (MeHg) pot provocar toxicitat al desenvolupament neurològic. Tot i això, molts nutrients del peix són beneficiosos per al desenvolupament neurològic, inclosos els àcids grassos poliinsaturats, el seleni, el iode i la vitamina D.

Molts estudis que examinen la relació entre l'exposició al mercuri i els resultats de salut mesuren el mercuri en funció de la seva acumulació als cabells. Tot i això, basar-se únicament en mostres de cabell fa impossible separar els efectes potencialment nocius del mercuri dels efectes beneficiosos de la ingesta de peix.

Per exemple, menjar molt de peix que contingui nivells baixos de mercuri o molt poc peix que contingui altes quantitats de mercuri podria donar com a resultat el mateix nivell de mercuri en una mostra de cabell, però tenir diferents riscos potencials per a la salut.

Els resultats de les anàlisis que utilitzen enfocaments estadístics comuns per a aquest tema poden ser difícils dinterpretar. Per abordar aquestes limitacions, els investigadors van proposar un nou model en què van considerar el contingut mitjà estimat de mercuri del peix consumit.

L'equip va examinar les dades dels participants a New Bedford Cohort (NBC), un estudi que va seguir 788 fills de mares que vivien a prop del lloc Superfund del port de New Bedford a Massachusetts (Estats Units).

A més d'estudiar mostres de cabell, l'equip va fer servir dades d'una enquesta d'un qüestionari de freqüència alimentària que les mares van completar aproximadament 10 dies després de donar a llum. Els participants van completar detalls sobre els diferents tipus de peix que van consumir durant l embaràs.

Els investigadors van analitzar la relació entre el consum de peix (classificat en peix amb nivells baixos, mitjans i alts de mercuri) i el desenvolupament neurològic dels nens de la cohort. L'equip va mesurar el desenvolupament neurològic basant-se en proves de coeficient intel·lectual, llenguatge, memòria i atenció.

En el cas dels nens les mares dels quals consumien més peix de la categoria de nivells més baixos de mercuri, la ingesta de peix es va associar positivament (beneficiosament) amb els resultats del desenvolupament neurològic; per contra, en el cas dels nens les mares dels quals consumien peix amb els nivells més alts de mercuri, l'associació entre la ingesta de peix i els resultats del desenvolupament neurològic va ser negativa (perjudicial).

Els autors assenyalen diverses limitacions de l'estudi, inclòs el fet que les estimacions del mercuri al peix, així com les mesures de la dieta de les enquestes, són imperfectes. La població de l'estudi va incloure només participants de l'àrea de New Bedford i va analitzar únicament els resultats del desenvolupament neurològic.

L'estudi tampoc no té en compte la variació en els nutrients beneficiosos del peix consumit, com els PUFA o el contingut de seleni.