Aquesta va ser la trajectòria d'Ebrahim Raisi com a president de l'Iran

Ebrahim Raisi, nascut el 14 de desembre de 1960 a Mashhad, Iran, va ser un influent polític i religiós iranià la carrera del qual va abastar diverses dècades en els més alts nivells del govern i la justícia a l'Iran. Raisi, que provenia d'una família religiosa, es va graduar en dret islàmic i jurisprudència a la Universitat de Mashhad, abans d'embarcar-se en una carrera al sistema judicial i religiós del país per dirigir-lo.

Durant la seva carrera primerenca, Raisi va ocupar diversos càrrecs judicials d'alt perfil, inclòs el fiscal general de l'Iran i president del poder judicial. El seu ascens a l'àmbit judicial va anar acompanyat per la seva participació en altres aspectes de la vida pública, inclosa la seva membresia al Consell de Discerniment de la Conveniència del Sistema, un òrgan clau de presa de decisions a l'Iran.

Tot i això, va ser en l'àmbit polític on Raisi va aconseguir la seva major prominència. El 2017, es va presentar com a candidat a les eleccions presidencials de l'Iran, competint contra el llavors president, Hassan Rouhani. Encara que aquesta victòria no va aconseguir la victòria, la seva campanya li va atorgar una base de seguidors i va augmentar el seu perfil dins de l'establishment polític del país.

El 2021, Raisi es va postular novament per a la presidència de l'Iran i aquesta vegada va emergir com el clar guanyador de les eleccions, succeint Hassan Rouhani al càrrec. La seva elecció es va produir en un context de tensions internacionals creixents i desafiaments econòmics al país, i s'esperava que la seva presidència portés canvis significatius en la política interna i internacional de l'Iran.

Tràgicament, el mandat de Raisi com a president va ser truncat per un accident d'helicòpter el maig del 2024, que li va costar la vida juntament amb el ministre d'Exteriors, Hosein Amirabdolahian. La mort prematura de Raisi va deixar un buit a l'escena política iraniana, provocant un període de dol nacional i desencadenant especulacions sobre el futur polític de l'Iran.

A nivell internacional, Raisi va mantenir una postura ferma contra Israel i va expressar el seu suport als grups palestins, inclòs Hamàs, en el conflicte de l'Orient Mitjà. La seva relació amb els Estats Units va ser tensa, marcada per l'oposició a les polítiques nord-americanes a la regió i la retirada dels Estats Units de l'acord nuclear del 2015 sota l'administració Trump.

Pel que fa a les polítiques internes, Raisi va ser criticat pel seu historial de repressió cap a la societat civil i pel seu enfocament conservador en temes socials, inclosos els drets de les dones. La seva relació amb Ali Khamenei, el Líder Suprem de l'Iran, va ser d'estreta col·laboració, i s'espera que el seu successor sigui designat amb el vistiplau de Khamenei, cosa que subratlla la influència contínua del lideratge religiós en la política iraniana.