Treball multarà les empreses que incompleixin amb la retallada de jornada

El Ministeri de Treball i Economia Social vol multar amb fins a 10.000 euros per treballador les empreses que incompleixin amb el registre horari i la reducció de la jornada setmanal màxima a 38,5 hores el 2024 ia 37,5 hores el 2025, segons consta a l'esborrany de l'avantprojecte de llei per a la reducció de la durada màxima de la jornada ordinària de treball a què ha tingut accés Europa Press.

Això suposa un enduriment de les sancions actuals en matèria de jornada per dues vies: en primer lloc, perquè es multarà les empreses per cada treballador amb què s'incompleixin les normes i no de manera global, i en segon, perquè l'import de les multes, tipificades com a infracció greu dels empresaris, seran més quantioses, passant d'un màxim de 7.500 a 10.000 euros.

Així, d'acord amb l'esborrany, la transgressió de les normes i els límits legals o pactats en matèria de jornada, feina nocturna, hores extraordinàries, hores complementàries, descansos, vacances, permisos, registre de jornada i, en general, el temps de treball se sancionaran, en el grau mínim, amb multes de 1.000 a 2.000 euros; en el grau mitjà, de 2.001 a 5.000 euros i, en el grau màxim, de 5.001 a 10.000 euros.

A la legislació actual de la Llei sobre Infraccions i Sancions de l'Ordre Social, coneguda com a LLISOS, la quantia de les multes per transgredir els límits legals del temps de treball se sancionen amb 751 a 1.500 euros en el grau mínim; amb 1.501 a 3.750 euros en el grau mitjà, i amb 3.751 a 7.500 euros en el grau màxim.

Així mateix, Treball assenyala a l'esborrany, entregat ahir als agents socials, que es considerarà la comissió d'una infracció per cada treballador afectat.

En cas d'incompliment de les obligacions en matèria de registre de jornada, únicament es considera la comissió d'una infracció per cada treballador afectat en els supòsits d'absència de registre, així com en els d'omissió de dades o inclusió de dades falses o inexactes.

El text enviat aquest divendres a sindicats i empresaris, que serà debatut en una reunió amb Treball dilluns que ve, fixa com a objectiu principal la reducció de la jornada setmanal (de mitjana anual) de 40 a 38,5 hores durant 2024 ia 37,5 hores l'1 de gener del 2025.

Però també introdueix canvis al registre de jornada que es va implantar a les empreses per garantir que realment sigui eficaç. "Presidit pels principis d'objectivitat, fiabilitat i accessibilitat i interoperativitat", la intenció de Treball és impedir que es puguin falsejar els seients del registre i que les empreses compleixin, de debò, els nous límits legals de la jornada.

Aquest nou registre serà digital i accessible, de manera automàtica, per a cada treballador, els representants sindicals i la Inspecció de Treball i Seguretat Social. En aquests dos darrers casos, a més, haurà de ser accessible de forma remota. L'empresa haurà de conservar els registres durant quatre anys i estaran a disposició de treballadors, sindicats i Inspecció.

L'esborrany de Treball remet a un reglament, que preveu aprovar en el termini de sis mesos, per al desenvolupament dels continguts legals del registre, i estableix que la concreció sobre el funcionament del mateix es fixarà mitjançant negociació col·lectiva o acord d'empresa o, si no, per decisió de l'empresari prèvia informació i consulta amb els representants sindicals.

La totalitat del període transcorregut entre l'inici i la finalització de la jornada reflectits al registre serà considerat temps de treball efectiu. El temps que excedeixi la jornada ordinària que sigui aplicable, té la consideració, segons escaigui, d'hores extraordinàries o complementàries.

El Ministeri atribueix la càrrega de la prova a les empreses en cas d'incompliment de les obligacions de registre. En cas d'incompliment respecte de treballadors a temps parcial, el contracte es presumeix celebrat a jornada completa, llevat de prova en contra que acrediti el caràcter parcial dels serveis.

Al document de Treball no es preveu intercanviar jornada ordinària per jornada extraordinària, és a dir, un augment de les hores extraordinàries per compensar la rebaixa de la jornada ordinària. Aquest punt ja ho havia avançat el secretari d'Estat de Treball, Joaquín Pérez Rey, que va descartar "rotundament" aquest intercanvi, encara que creu que és possible que algú (previsiblement els empresaris) el posi sobre la taula.

Segons l'esborrany, els contractes a temps parcial amb una prestació de treball de durada igual o superior a 38,5 hores setmanals el 2024 o 37,5 hores el 2025 es convertiran automàticament en contractes de treball a temps complet.

En supòsits diferents, Treball estableix que els treballadors a temps parcial tindran dret a continuar fent el mateix nombre d'hores de treball que vingueren efectuant abans de l'entrada en vigor de la norma que regula la reducció de jornada. Així mateix, tenen dret a l'increment proporcional del seu salari, segons escaigui.

Així mateix, el text preveu que els treballadors amb jornada reduïda tindran dret a continuar fent el mateix nombre d'hores que vingueren efectuant abans de l'entrada en vigor d'aquesta norma, amb els mateixos efectes salarials que els previstos per als contractats a temps parcial.

S'estableix a més que continuaran sent aplicable transitòria els llindars legals exigibles a les reduccions de jornada en el moment del seu inici i fins que decaiguin aquestes reduccions, amb el límit absolut del 31 de desembre de 2025.

A més, segons l'esborrany, el treballador té dret a sol·licitar que el percentatge de parcialitat o de reducció de la jornada que se li aplicava es mantingui respecte de la nova jornada en vigor. Amb caràcter general, aquestes sol·licituds han de ser valorades per l'empresa i la seva denegació l'ha de notificar l'empresa al treballador "per escrit i de manera motivada".

Taula de diàleg social per continuar avançant en la reducció de jornada

Prèvia consulta a sindicats i empresaris, el Govern assenyala al text que procedirà en el termini de 18 mesos a revisar la normativa sobre jornades especials de treball per adequar les ampliacions i limitacions en l'ordenació i en la durada de la jornada de treball a la nova jornada màxima legal.

S'estableix també al document la creació, per part de l'Executiu, d'una taula de diàleg social per avaluar els resultats de la reducció de jornada” i seguir avançant en la reducció de la durada màxima de la jornada legal ordinària de treball, tenint en compte les característiques dels diferents sectors d'activitat, l'evolució de la productivitat i les circumstàncies econòmiques”.