Una científica observant un microscopi

Troben proteïnes associades al Parkinson a la microbiota intestinal

L'estudi l'han liderat investigadors espanyols del CSIC

Un estudi liderat pel Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) en què ha col·laborat el Centre de Recerca Biomèdica de La Rioja (CIBIR) ha descobert la presència d'amiloides bacterians associats amb la malaltia de Parkinson a la microbiota intestinal (els microorganismes que viuen al nostre sistema digestiu). La troballa, que es publica a la revista Nature Communications , podria aportar eines per fer un diagnòstic precoç de la patologia.

La microbiota del tracte intestinal forma el biofilm més abundant del cos humà i té un impacte considerable en la salut i la malaltia duna persona. Això ha permès demostrar que els bacteris que habiten a l'intestí humà produeixen proteïnes associades al biofilm (BAP) que s'acoblen formant amiloides.

Els amiloides bacterians, que tenen una estructura fibril·lar similar als amiloides humans, s'acumulen a l'intestí i podrien estar implicats en el desenvolupament de malalties. Utilitzant mostres fecals humanes, l'equip de recerca ha pogut detectar la presència d'amiloides bacterians, cosa que ha permès avaluar-ne l'activitat neurodegenerativa potencial.

Mitjançant la reanàlisi de dades metagèniques de pacients amb malaltia de Parkinson i controls neurològicament sans, els investigadors han demostrat que l'abundància dels gens que codifiquen les proteïnes BAP al microbioma intestinal es correlaciona amb la malaltia de Parkinson. Aquests gens estan localitzats al genoma accessori de la microbiota, cosa que suggereix que només certes estirps bacterianes tindran el potencial de produir amiloides. Això subratlla la importància danalitzar el contingut genètic de la microbiota en lloc de centrar-se únicament en la presència de certes espècies bacterianes.

A través de diferents assaigs, que inclouen el cultiu de neurones dopaminèrgiques, models de Caenorhabditis elegans i de ratolins, l'equip científic ha demostrat que els amiloides bacterians interactuen amb asinucleïna i n'acceleren l'acumulació. Una acumulació anormal de la proteïna asinucleïna està associada a la malaltia del Parkinson. L'exposició a amiloides bacterians al cervell de ratolins augmenta significativament la vida mitjana de l'asinucleïna. La disminució en el recanvi d'a-sinucleïna s'associa amb una disminució als nivells de LAMP-2A, cosa que suggereix que l'activitat d'autofàgia mediada per xaperones es veu compromesa pels amiloides BAP, una situació descrita i associada amb la malaltia de Parkinson.

A la investigació també hi ha col·laborat personal investigador de la Universitat de Navarra, el CIMA, la Universitat Autònoma de Barcelona, HM Hospitals, NASERTIC i Navarrabiomed.

Més de 7 milions de pacients al món

S'estima que a Espanya 160.000 persones tenen párkinson i la xifra puja fins a més de 7 milions a tot el món, segons la Federació Espanyola de Pàrkinson. Les malalties neurodegeneratives relacionades amb l'edat que impliquen agregació amiloide segueixen sent un dels reptes més grans de la medicina moderna. Des de fa temps es coneix que les alteracions del microbioma gastrointestinal tenen un paper actiu en l'etiologia dels trastorns neurològics.