Els ciutadans europeus s'estan recuperant de múltiples crisis. Just quan l'economia de la Unió Europea s'estava recuperant de la pandèmia de coronavirus, Rússia va decidir envair Ucraïna. D'aquesta manera, el continent es va veure obligat a cercar noves fonts d'energia.
Aquesta lluita va provocar un augment dels preus del gas i l'electricitat, cosa que va propiciar una inflació que ha afectat totes les llars europees.
Mentre que els ciutadans afronten la crisi, l'extrema dreta europea ha prosperat. Amb la victòria el 2022 de la italiana Giorgia Meloni i després de Geert Wilders als Països Baixos el 2023.
I estan traient el cap a altres països. A Alemanya, el poc èxit econòmic del canceller Olaf Scholz ha disparat el creixement dels ultradretans de l'Afd.
"Hi ha una correlació entre l'ascens de les forces populistes i les crisis econòmiques i financeres", explica Thierry Chopin, politòleg de l'Institut Jacques Delors, a France24 .
"La dreta radical avui explota significativament el sentiment d'empobriment" i el "molt fort pessimisme" entre els votants, va afirmar Chopin.
Tot i que la inflació està caient les millores només començaran a ser visibles després de l'estiu. Per això no arribaran a temps per a les eleccions europees del 6 al 9 de juny, on la ultradreta amenaça de controlar les institucions europees.
Gairebé tres de cada quatre europeus creuen que aquest nivell de vida caurà aquest any. Encara més, un de cada dos diu que ja s'ha deteriorat, segons l'enquesta Eurobaròmetre del Parlament Europeu publicada al desembre. Al voltant del 37% dels participants a l'enquesta van dir que tenien dificultats per pagar les seves factures.
Els tancaments de fàbriques estan augmentant a la indústria automobilística, especialment a Alemanya, el país més poblat d'Europa i amb més pes a les eleccions europees.
Entre el novembre i el gener, el fabricant de recanvis per a automòbils Bosch va dir que retallaria 2.700 llocs de treball. Mentrestant, ZF va tancar una planta que ocupava 700 persones i Continental va anunciar que eliminaria milers de llocs de treball administratius.
"La indústria alemanya es veu molt afectada pels alts preus de l'energia i pateix la transició elèctrica a la indústria de l'automòbil", explica Charlotte de Montpeller, economista del banc ING.
La ultradreta podria ser la tercera força a les eleccions europees
Diverses enquestes han mostrat un fort augment dels partits d'extrema dreta que pertanyen al grup Identidad y Democracia (ID). Aquest grup parlamentari europeu inclou l'Agrupació Nacional de França liderada per Marine Le Pen, el partit alemany AfD, el Vlaams Belang de Bèlgica, l'FPO d'Àustria i el Vox en el cas d'Espanya.
El grup ID podria esdevenir el tercer més gran del Parlament Europeu, superant el grup liberal, que podria desplomar-se amb la dreta radical en ascens.
La pujada d'ID anirà acompanyada de l'altre gran grup d'ultradreta, els Conservadors i Reformistes Europeus (ECR). Aquesta formació inclou el partit de Meloni, Vox, i grups de Polònia.
La "gran coalició" que reuneix els conservadors del PPE, els socialdemòcrates i els liberals "hauria de continuar sent majoritària al Parlament Europeu, però sens dubte es veurà debilitada", afirma l'expert Chopin.
Un estudi del grup d'experts Consell Europeu de Relacions Exteriors va dir que la coalició podria guanyar el 54% dels escons aquest any, en comparació del 60% que té actualment.
L'extrema dreta ja està exercint pressió sobre les institucions de la UE, per exemple, recolzant la revolta dels agricultors les últimes setmanes.
Si surt enfortida de la votació del juny, l'extrema dreta probablement impulsarà una política migratòria més dura i canviaria totalment la legislació en certes àrees, especialment el medi ambient. A més, seria la fi de la política d'immigració a la UE.