Diversos bitllets, cadascun amb un valor de 100 iuans xinesos

La Unió Europea enforteix la seva autonomia econòmica davant de la Xina

La comunitat ha posat en marxa una sèrie de mesures per protegir-se davant d'un dels seus principals rivals geopolítics

Enmig d'una complexa conjuntura geopolítica marcada per la pandèmia de COVID-19 i l'escalada de tensions amb Rússia arran de la guerra a Ucraïna, la Unió Europea (UE) ha engegat una sèrie de mesures per protegir la seva autonomia estratègica davant als desafiaments que plantegen els seus principals rivals geopolítics. Segons un article publicat per El País, aquests esforços tenen com a objectiu principal reduir la dependència de la UE de la Xina i enfortir la seva posició econòmica i comercial en un escenari global cada cop més competitiu.

La pandèmia de COVID-19 va exposar les mancances productives d'Europa, especialment en sectors clau com ara la salut i la tecnologia. Alhora, la guerra a Ucraïna va evidenciar la vulnerabilitat de la UE davant la seva dependència del gas rus. Aquests esdeveniments van actuar com una trucada d'alerta per a la UE, que ara busca diversificar els proveïdors de béns crucials i enfortir la seva capacitat productiva interna.

En aquest context, la UE ha adoptat una sèrie de mesures econòmiques i comercials per enfrontar-se a la puixança econòmica i tecnològica de la Xina. Segons experts consultats per El País, la Comissió Europea ha intensificat els controls sobre les inversions estrangeres a la UE, regulant també els subsidis a empreses estrangeres que podrien distorsionar el mercat únic. A més, s'han formulat reglaments per assegurar la sostenibilitat i la resiliència en àrees estratègiques com les energies renovables.

Experts com Alicia García Herrero, economista en cap per a Àsia Pacífic de Natixis, assenyalen la importància de protegir els mercats europeus i evitar problemes de seguretat nacional relacionats amb la seguretat econòmica davant de la Xina. Tot i que la UE reconeix la rellevància de la seva relació econòmica bilateral amb la Xina, busca evitar dependències excessives i garantir una competència equitativa als seus mercats interns.

Un dels exemples recents de la postura de la UE davant la Xina és la investigació realitzada a empreses xineses fabricants de cotxes elèctrics per possibles ajuts públics rebuts per facilitar-ne l'entrada al mercat europeu. Aquesta mesura mostra la determinació de la UE a controlar els efectes del dopatge estatal i mantenir un joc competitiu als seus mercats.

Tot i que la UE enfronta desafiaments en la política econòmica i comercial, especialment en un context de sobreproducció xinesa i desequilibris comercials, els seus esforços per enfortir la seva autonomia estratègica són part d'una estratègia més àmplia per garantir la seva competitivitat i seguretat a l'escenari global actual.