Utilitzar Internet molt de temps... ens fa més o menys feliços?

Les persones que passen molt de temps a internet mostren nivells de benestar inferiors que aquelles que no estan tant de temps connectades a la xarxa. Aquesta és la conclusió principal d'una investigació realitzada per les professores Ana Suárez Álvarez i María R. Vicente, totes dues del Departament d'Economia Aplicada de la Universitat d'Oviedo que acaba de ser publicada a la revista 'Applied Research in Quality of Life'.

Segons ha explicat la institució acadèmica en nota de premsa, la feina de les dues investigadores dóna resposta a dues preguntes. La primera sobre com influeixen les característiques socioeconòmiques i sociodemogràfiques de les persones a la intensitat d'ús d'internet. La segona fa referència a l'impacte de la intensitat d'ús d'internet al benestar subjectiu de les persones.

Els resultats obtinguts mostren que els grups tradicionalment desafavorits tant offline com en línia --persones grans, amb discapacitat, en situació d'atur o amb un nivell educatiu baix-- presenten menys ús d'internet.

D'altra banda, les anàlisis realitzades permeten concloure que hi ha una relació "negativa i significativa" entre passar temps a internet i el benestar de les persones. "Un cop controlat per les característiques socioeconòmiques, les persones que passen molt de temps a internet mostren nivells de felicitat o benestar inferiors que aquelles que no estan tant de temps en línia", ha explicat María R. Vicente.

Cal tenir en compte que les xarxes socials ja han demostrat tenir ofectes nocius sobre la salut mental de les persones.

El treball, que tenia com a objectiu examinar en profunditat el temps d'ús d'Internet, els determinants socioeconòmics i els efectes sobre el benestar de les persones, es va dur a terme prenent com a base dades de l'Enquesta Social Europea (ESS). En concret, les professores de la Universitat d'Oviedo van analitzar 21 països europeus durant el període des del 2016 fins al 2022.

Ara que l'ús d'internet i el seu accés està més generalitzat, les investigadores creuen que “l'atenció ha de centrar-se en l'anàlisi de la intensitat del seu ús per descobrir noves disparitats digitals entre els diferents grups sociodemogràfics i comprendre així les repercussions possibles en el benestar subjectiu de les persones".