Avui, 23 de juny del 2024, es compleixen vuit anys de l'històric referèndum del 2016 en què el Regne Unit va decidir abandonar la Unió Europea (UE). Amb un 51,9% dels vots a favor de la sortida i un 48,1% en contra, la decisió de deixar la UE, coneguda com a Brexit, ha tingut profundes i variades conseqüències per al país. Al llarg d'aquests anys, el Regne Unit ha experimentat una sèrie de canvis significatius a la seva economia, política i societat. En aquest article, repassem els antecedents, la votació, les opcions i els candidats, així com les conseqüències del Brexit.
El Regne Unit sempre va tenir una relació complexa amb la Unió Europea. Tot i que va ser membre des del 1973, sempre hi va haver un sector significatiu de la població i dels polítics britànics que miraven amb escepticisme el projecte europeu. Aquest sentiment es va intensificar amb l'expansió de la UE cap a l'est i l'augment de la immigració, especialment després de la crisi financera del 2008. El Partit Conservador, sota el lideratge de David Cameron, va prometre renegociar la posició del Regne Unit a la UE i sotmetre el resultat a un referèndum. La pressió creixent dels euroescèptics dins del partit i l'ascens del Partit de la Independència del Regne Unit (UKIP), liderat per Nigel Farage, van ser factors crucials que van portar Cameron a complir la seva promesa.
El 23 de juny del 2016, els ciutadans britànics van acudir a les urnes per decidir el futur del seu país a la UE. La campanya prèvia va estar marcada per una intensa polarització i debats acalorats. Les opcions eren clares: "Remain" (romandre a la UE) i "Leave" (sortir de la UE). La campanya per romandre a la UE va ser recolzada pel primer ministre David Cameron, el Partit Laborista sota el lideratge de Jeremy Corbyn, els Liberal Demòcrates i diverses figures destacades del món empresarial i acadèmic.
Argumentaven que la pertinença a la Unió Europea beneficiava l'economia del Regne Unit, proporcionava estabilitat i permetia influir en les decisions europees. D'altra banda, la campanya a favor de la sortida va ser liderada per figures com ara Boris Johnson, Michael Gove i Nigel Farage. Prometien recuperar la sobirania, controlar les fronteres i redistribuir els fons que s'enviaven a la UE. Una de les seves afirmacions més polèmiques va ser que els diners estalviats es destinarien al Servei Nacional de Salut (NHS).
El Brexit ha tingut un impacte significatiu a l'economia britànica. A curt termini, la incertesa va provocar una caiguda de la lliura esterlina i va afectar els mercats financers. A llarg termini, la sortida del mercat únic i la unió duanera ha implicat nous reptes per al comerç. Les empreses britàniques enfronten barreres més grans per accedir als mercats europeus, i moltes han hagut d'adaptar-se a noves normatives i procediments duaners.
El Regne Unit ha signat nous acords comercials amb diversos països, però no han compensat completament la pèrdua d'accés al mercat europeu. L'economia britànica ha mostrat signes de desacceleració en comparació del seu exercici previ al referèndum, i alguns sectors, com el de manufactura i els serveis financers, han estat particularment afectats.
El Brexit ha redefinit el panorama polític britànic. La divisió entre els que recolzaven la sortida i els que preferien romandre a la UE ha polaritzat encara més la política del país. Després del referèndum, David Cameron va dimitir i va ser succeït per Theresa May, que va lluitar per aconseguir un acord de sortida acceptable tant per al Parlament britànic com per a la UE. El seu fracàs a obtenir el suport necessari va portar a la seva dimissió, i Boris Johnson va assumir el lideratge, aconseguint finalment que el Regne Unit sortís de la UE el 31 de gener de 2020.
El Brexit també ha tingut profundes implicacions socials. Ha exacerbat les divisions dins de la societat britànica, no només entre els que van votar Leave i Remain, sinó també en termes de geografia i edat. Les tensions a Irlanda del Nord han augmentat, posant en perill els èxits de l'Acord de Pau de Divendres Sant, a causa de la complicada qüestió de la frontera amb la República d'Irlanda.
La immigració ha disminuït des de la UE, i les noves polítiques migratòries s'han centrat a atraure talent de fora d'Europa, cosa que ha canviat el perfil dels immigrants que arriben al Regne Unit. Alhora, molts ciutadans de la UE que vivien al Regne Unit han optat per tornar als seus països d'origen o buscar oportunitats en altres llocs.
A nivell internacional, el Regne Unit ha buscat redefinir el seu paper al món. La política de "Global Britain" ha intentat posicionar el país com un actor independent, signant nous acords comercials i buscant enfortir aliances fora d'Europa. Tot i això, la relació amb la UE continua sent crucial i complexa, amb constants negociacions sobre temes com la pesca, la cooperació en seguretat i el comerç.
Vuit anys després del referèndum del Brexit, el Regne Unit es troba en una cruïlla. La decisió de sortir de la UE ha tingut profundes repercussions en tots els aspectes de la vida britànica. Si bé alguns dels objectius promesos pels defensors del Brexit, com ara la recuperació de la sobirania i el control de les fronteres, s'han aconseguit, els costos econòmics i socials han estat significatius. El futur continua sent incert, i el Regne Unit continua adaptant-se a la nova realitat fora de la Unió Europea.