Quantes empreses de construcció estarien en risc d'impagament?

Segons dades fetes públiques recentment per Insight View, el 21% de les empreses del sector de materials de construcció enfronten un risc màxim o elevat d'incomplir-ne els pagaments. Un 64% daquestes empreses tenen un risc baix o molt baix, mentre que el 15% presenten un risc moderat. Les empreses fundades la darrera dècada són les que mostren el pitjor exercici financer, amb un 30% en risc significatiu d'impagament. En comparació, el risc és del 17% entre les empreses de 10 a 25 anys i del 13% en aquelles amb més de 25 anys.

Madrid (11%), Barcelona (10%), Castelló (7%), València (7%) i Alacant (5%) són les províncies d'Espanya amb més concentració d'empreses d'aquest sector.

D'altra banda, entre les províncies que representen almenys el 3% del sector, el risc d'impagament és més gran a Madrid (31%), Castelló (26%), Màlaga (26%), València (24%), Pontevedra ( 24%) i Barcelona (22%).

A més, les províncies amb millor ràtio de pagaments, segons les informacions de l'esmentat portal, són Alacant (16%), la Corunya (17%), Múrcia (19%) i Sevilla (20%).

Els desafiaments i les debilitats del sector

El sector de materials de construcció enfronta diversos desafiaments, com ara la dependència de la demanda en la construcció i els alts costos d'aprovisionament en un context inflacionari. Tot i aquests reptes, l'anàlisi dels comptes oficials mostra que el sector ha pogut traslladar aquests costos als preus finals. El marge sobre vendes, negatiu fins al 2014, ha millorat i ara supera el 4%.

Entre les debilitats del sector hi ha els elevats terminis mitjans de cobrament i un termini mitjà d'aprovisionament de 83 dies. A més, el 55% del finançament prové de fonts externes, amb una qualitat de deute baix, ja que el 75% dels fons aliens vencen a curt termini.

L'estructura del sector és altament fragmentada, amb un 68% de microempreses, xifra que augmenta al 95% si s'hi inclouen les petites empreses. Aquestes empreses més petites enfronten més dificultats per implementar estratègies en àrees clau per a la propera dècada, com ara la digitalització, sostenibilitat, descarbonització i l'ús de nous materials.