Barcelona: "Marcelona" i "Terracelona", dos mons paral·lels

Per circumstàncies que no venen al cas, o no del tot, però alguna cosa sí, em trobo a Barcelona en aquesta època en les quals el temps corre que vola menys quan circules per les les seves avingudes, carrers i rondes en les quals impera la lentitud per allò que «si vas massa ràpid perds el sentit d'on vas i per què». *Obturar la ciutat a 30 km/h imposa un circular a “càmera lenta” que no sols convida al turista recórrer la ciutat sense perdre detall, sinó que, a més, li permet baixar-se del Bus Turístic i tornar a abordar-lo després d'una visita llampec a la Sagrada Família, la Pedrera, la casa *Batlló, les Rambles de les Flors o la dels ocellets excarcerats. Més que l'Agenda 2030, és la “Agenda Colau” encaminada a incrementar el nombre de turistes, o ves-te tu a saber. «Ai, qui maneja la meva barca?, qui?, que a la deriva em porta…» va cantar Amaya a Munic i gairebé aconsegueix que ens expulsin d'Eurovisió.

Si circular s'ha posat complicat, això de l'allotjament és un altre cantar tant si ho fas en terra, “*Terracelona”, com si ho fas en mar, “Marcelona". Les opcions d'hostalatge s'han multiplicat com els pans i peixos en Galilea, fins a tal punt, que no hi ha “jovenzuelo” que trobi una cofurna on ficar-se a bon preu. El turista, empresari, comercial, particular, circula pels hotels a una velocitat inusitada, especialment aquells que, pujats de passions necessiten un ràpid refrigeri. El temps mitjà d'estada és de 1,9 nits i tots, a l'entrada o la sortida, posen sobre el taulell la visa o la pasta acompanyada d'alguns “eurillos” per a la taxa turística, obligatòria tant si viatges per turisme com si ho fas per a assistir a un funeral. Una mica més de 2.000 hotels donen en “Terracelona” un servei satisfactori. La majoria d'ells compta amb més de 3 estrelles en les muscleres, distinció equivalent al rang de tinent general en l'exèrcit de terra i d'almirall en la mar. Quan es tracta de 5 estrelles o d'un gran luxe, 44 per aquests “lares”, estem parlant d'un rang de capità general, el no va més en l'OTAN. En aquests paradisos, sabent que les presses no són bones, se circula més lent que pels carrers de “Terracelona”, em refereixo al distingit client, no al “currante” que corre que les hi pela.

Mentre els allotjaments en “Terracelona” augmenten progressivament incorporant-se a l'oferta nous hostals i pensions, albergs, pisos i habitacions turístiques, en “Marcelona”, segons informació contrastada, la pernoctació en embarcacions amarrades a port es troba en fase d'estudi en la “Agenda Colau”, que ha assumit competències portuàries delegades pel govern i que no trobarem en la “Agenda Ayuso” i no precisament perquè militi en l'oposició. Més de 70 vaixells ofereixen la possibilitat d'allotjament, si és que a tot el que flota se li pot dir vaixell. És lògic que molts modestos propietaris trobin amb aquesta opció una oportunitat per a pagar l'amarrament i les despeses que una embarcació porta amb si. Allotjar-se en “Marcelona” no és una cosa exclusiva de les embarcacions d'esbarjo, des de fa anys nombrosos creuers, més de 800 aquest últim, ho han fet i ho continuaran fent perquè, en les poques hores que els turistes visiten la ciutat, deixen una bona “pasta” abans de llevar ancores. Clar, que hi ha creueristes que no baixen del vaixell ni, encara que s'estigui enfonsant. «Això no m'agrada» cantaria el fill de Juliol si fos alcalde de la Ciutat Comtal.

Moltes de les 70 embarcacions anirien a parar al desballestament si haguessin de navegar. El negoci està a portar-les com sigui a port, amarrar-les, rentar-los la cara i posar-les a la disposició d'aquell que, atret per la mar, vulgui dormir bressolat per ella. Que et bressolin, inusual a la meva edat, va ser el motiu pel qual vaig optar per canviar l'hotel en el qual m'allotjava en “Terracelona” per una embarcació en “Marcelona”. Com tota experiència exigeix esforç i sacrifici, vaig deixar un quatre estrelles que a més de donar servei en les seves 200 habitacions, ho fa també en les seves més de 2.000m² de salons i 1.500m² d'oci i relax. Fins a on ha arribat la seva gosadia que fins a un tros de pèlag amb aigües turbulentes han instal·lat en el seu interior, a més d'una timba turca, un altre finlandès, una cambra siberiana… i unes cabines on l'aigua ataca pels quatre costats. Si vols gaudir de l'oferta completa pot rondar els més de 100€ la nit en temporada baixa, per cert, cada vegada més curta en “Terracelona”. Clar que, quan arriben els del Mobile o els que assisteixen a altres esdeveniments, el preu per nit pot pujar-se per les parets.

Si a “Terracelona” un pot dormir en temporada baixa i per nit des de 15€ (llitera albergui senzill) a més de 800€ (suite hotel de luxe), en “Marcelona” els preus per nit, també en temporada baixa, poden oscil·lar entre els 50€ (“barquito” que flota) i els 200€ (barquito decent). En tots dos casos sense deixar anar estimessis, perquè això de tirar-se a la mar i donar-se un passeig per la costa de “Marcelona” és figues d'un altre paner. Hi ha vaixells que estan en condicions de navegar, encara que només sigui per a complir amb la tradició del baptisme mariner i sempre que el “botellazo” sigui lleu. Un pack per nit per a dues persones i un passeig d'un parell d'hores pot rondar els 500€, em refereixo en aquestes modestes embarcacions de motor o a vela que encara mantenen el seu masteler tes i no han desdenyat al Rei Neptú. Com no pot ser d'una altra manera, en “Marcelona”, també amarren embarcacions de luxe en les quals podries allotjar-te entre els 1.500 i 5.000€ dia, en elles, a més del baptisme va inclosa la comunió. Ja ho deien els comerciants italians: «Barcelona és bona si la bossa sona».

A l'àrea costanera de “Marcelona” es troben a més de les cuidades platges, molt visitades tant de dia com de nit, la Marina Port Fòrum, el Port *Vell, el port de creuers i el comercial. Durant cinc dies l'Explorer es va convertir en el centre estratègic d'operacions que em va permetre obtenir alguna informació i fotografies amb les quals documento aquest nou article. Corria el mes de gener i com pot veure's en la fotografia, el temps convidava a sortir a coberta, desdejunar sense presses i relaxar-se veient el reflex dels immòbils embarcacions hibernant sobre l'aigua. Aquí, a diferència de “Terracelona”, la quietud és sorprenent i el silenci sepulcral. “Marcelona”, en aquesta època d'any, et regala temps per a descansar, pensar i deixar-te bressolar per les ones de la mar. Encara que només sigui per això, “Marcelona” cal cuidar-la.

Però no tot el que flota en “Marcelona” se li pot atorgar la condició d'embarcació, la merda també flota per un instant fins que acaba enfonsant-se en les profunditats dels oceans. En el regne de les mars, a Neptú li cauria la cara de vergonya davant aquest esperpent bolxevic que apareix en la fotografia: ha desaparegut la popa, la proa, s'ha ampliat l'habitacle, s'ha transformat la coberta en una terrassa per a posar a assecar la roba o prendre el sol i ves-te tu a saber què és el que s'amaga sota la línia de flotació. Hi ha, qui ha voltat la terrassa amb una tanca, més pròpia d'un hort, col·locat alguns tests amb plantes i un tendal triangular per a combinar, com en les places de toros, la zona de sol i d'ombra. Si la carrosseria ens dona pistes sobre les limitacions d'aquest tipus de “embarcacions” per a navegar, en revisar l'interior i els instruments de navegació, s'arriba a la conclusió que “això” o com vulgueu cridar-ho no ho mou ni Déu.

Així no es pot estar ni navegar i els ports estan perquè amarrin les embarcacions que sí que poden fer-ho, igual que els aeroports estan perquè aterrin els avions. Malgrat qui pesi, el que no compleixi unes condicions mínimes per a tirar l'ancora en “Marcelona” hauria d'anar-se. Si jo anés Neptú, posaria unes exigències mínimes per a amarrar i transitar pel regne de les mars: conèixer i respectar les tradicions marineres; l'embarcació ha d'estar en condicions de poder navegar; estar en possessió de la documentació que acredita com a patró; no pertànyer al grup “ninis” (ni estudia ni treballa), al de bolxevics passats de moda o pseudo hippies de pacotilla; ser capaç baixar el volum del “tocapelotas”, de mantenir-se en silenci i d'escoltar els batecs de la mar; deixar l'alcohol, les sornegueries, els cants i xarangues per a les tavernes del port; i, encara que podrien afegir-se algunes més, ser capaç d'entonar la Salvi Marinera.

Aquells que no reuneixin aquests requisits o no disposin del peculi per a comprar i mantenir una embarcació, sempre els quedarà la platja per a contemplar la mar i per a somiar que arribarà el dia que caminarà sobre ella. Si un té dubtes, recomano la lectura de l'Evangeli segons Sant Mateu 14.22-33 que compta el caminar de Jesús sobre les aigües.
 

«Jesús va fer que els seus deixebles pugessin a la barca, perquè travessessin el llac abans que ell i arribessin a l'altre costat mentre ell acomiadava a la gent. Quan la va haver acomiadat, Jesús va pujar a un turó, per a orar tot sol. En arribar la nit, era allí ell només, mentre la barca ja anava bastant lluny de terra ferma. Les ones assotaven la barca, perquè tenien el vent en contra. A la matinada, Jesús va ser cap a ells caminant sobre l'aigua»

D'això també ens va parlar Leonard Cohen en la preciosa cançó de Suzanne.

«…I Jesús era un mariner quan va caminar sobre l'aigua, i va estar molt temps mirant des de la seva solitària torre de fusta i, quan va saber amb certesa que només els que s'ofeguessin podrien veure-li, va dir: tots els homes seran mariners…»
 

Per a acabar i parafrasejant a la nostra estimada Remedios Amaya, esperem que qui maneja la barca, sobre aquest tema o qualsevol altre tema de país, no ens porti a la deriva. Disculpin-me vostès, però tinc més dubtes sobre això que sobre si Jesús va caminar sobre les aigües.