La superpoblació de coloms i cotorres a Barcelona amenacen la resta d'espècies autòctones

Caminar per plaça Catalunya és sinònim, moltes vegades, d'estar envoltat de coloms. Actuen pràcticament com si fos una atracció turística, ja que moltes persones porten marís i coses per alimentar-los per tal d'apropar-les i fer-s'hi fotos. S'han tornat pràcticament part del 'decorat', però no només els coloms, sinó també les cotorres argentines que van volant arbre a arbre.

Aquestes aus són, juntament amb les cotorres de Kramer, les dues espècies exòtiques més nombroses a la ciutat. Tot i els esforços de gestió ambiental, són les que més prosperen mentre la població d'aus autòctones disminueix.

Segons el darrer Informe del Seguiment de Ocells a Barcelona , el descens de la població d'espècies autòctones és constant, amb una baixada del 35% entre el 2005 i el 2022. En contrast, les espècies exòtiques o assilvestrades mostren un creixement constant i sostingut, estimat un 40% de mitjana durant el mateix període.

Per dur a terme l'informe, s'han establert onze itineraris distribuïts a tota la ciutat, abastant un total de 33 quilòmetres que comprenen des de carrers i avingudes, com ara el passeig de Sant Joan o la Diagonal, fins a àrees representatives de les dues principals zones verdes (Montjuïc i Collserola) i parcs més petits, com la Ciutadella.

Un equip de voluntaris va fer quatre exploracions per dur a terme el recompte d'aus. Des del 2005, en aquests recorreguts s'han identificat fins a 15 espècies exòtiques diferents, de les quals onze pertanyen a la família de lloros i cotorres.

D'aquestes, cinc ja n'estan del dos establertes, però les que més preocupen per la seva gran capacitat de reproducció amb la cotorra argentina i la cotorra Kramer, que mostra un augment general tant a Barcelona com a la resta de Catalunya.

Cal tenir en compte que dins del grup d'espècies exòtiques o assilvestrades, l'estudi també inclou el colom pel fet que la problemàtica que genera, tant en termes de salut pública com en la conservació de la biodiversitat, és molt similar.

PALOMA ROQUERA I COTORRES

El colom roquer, el més comú a la ciutat comtal, va disminuir força entre el 2005 i el 2015, però va tornar a recuperar els nivells entre el 2015 i el 2022. Aquesta oscil·lació es va deure a les mesures de gestió implementades per l'ajuntament per controlar la població de coloms.

Durant el primer període, les accions es van centrar en reduccions puntuals i campanyes de conscienciació ciutadana per descoratjar l'alimentació de les aus. Al segon període, es va prioritzar l'aplicació de nicarbazina com a agent anticonceptiu, encara que aquesta mesura no va aconseguir els resultats esperats.

Actualment, s'estima que hi ha més de 103.000 coloms a Barcelona, cosa que equival al voltant de mil per quilòmetre quadrat, superant el nombre tolerable que se situa entre 300 i 400 per quilòmetre quadrat.

L'abundància de cotorres i coloms impacta directament en les espècies autòctones, especialment aquelles que s'alimenten del sòl, com la cadernera, el verderol, el verderol, el pinsà, el pardal (la població del qual ha disminuït aproximadament un 60% entre 2005 i 2022) o la merla (les tres primeres, catalogades com a amenaçades a Catalunya).

A més de la competència amb les espècies exòtiques, s'han identificat altres problemes, com l'augment de gossos solts i la presència creixent de gats als parcs.