Barcelona prem l'accelerador: construirà 2.000 habitatges i reforçarà la innovació 4.0

Aquest acord històric entre l‟ Ajuntament de Barcelona i el Consorci de Zona Franca inclou la creació d‟una comissió de seguiment formada per ambdues institucions, i signada per l‟alcalde de Jaume Collboni, i el president del CZFB, Pere Navarro .

L'acord farà possible tres operacions complementàries: la construcció de gairebé 2.000 habitatges de protecció oficial (1.878) i diferents equipaments als districtes de Sant Andreu i de Sants-Montjuïc , l'impuls del projecte de transformació de l'Escocesa i la consolidació d'un polo de serveis municipals als edificis Mediatic i Creatic ubicats al 22@ .

Més concretament, el protocol d'intencions recull explícitament la voluntat de les dues institucions de fer possibles canvis als barris de Sant Andreu i Sants-Montjuïc cedint 185.000 m2 per a la construcció d'habitatges i 97.000 m2 per a equipaments.

L'HABITATGE PÚBLIC UNA PRIORITAT PER A L'AJUNTAMENT I EL CZFB

El Consorci de la Zona Franca de Barcelona deixa reflectit al document de l'acord que estableix un dret de superfície a favor de l'Ajuntament en terrenys que són de la seva propietat i que es troben a les casernes de Sant Andreu ia la Marina del Prat Vermell.

Situades al passeig de Torres i Bages, les casernes d'artilleria de Sant Andreu van ser inaugurades el 1929 dependents del Ministeri de Defensa, van deixar de ser operatives el 1998 i van ser demolides el 2004.

En aquests espais serà l'Ajuntament qui mitjançant concurs públic s'obliga a la construcció d'habitatge de protecció oficial d'aproximadament 1.878 habitatges, atès que es tracta de prop de 30 parcel·les que sumen uns 185.000 m2 edificables i uns 97.000 m2 addicionals que es destinarien exclusivament a equipaments. Aquests terrenys així el Consorci de Zona Franca de Barcelona ha decidit destinar-los finalment com a ús per a habitatge de protecció oficial i assequible per contribuir a solucionar en part el problema d'accés a l'habitatge que acuita Barcelona. Totes dues parts s'han compromès a més a signar un conveni específic amb els detalls que concretin aquesta declaració d'intencions entre les dues institucions públiques.

El CZFB institució participada per les tres administracions (Ajuntament, Generalitat i Govern) gràcies a aquest acord cedirà per 90 anys a la ciutat 23 solars a La Marina del Prat Vermell (15 al districte de Sants-Montjuïc) i les Casernes de Sant Andreu (8, a Sant Andreu) amb un potencial de construcció de 1.878 pisos. Seran habitatges de lloguer i els construirà l'Ajuntament, entre el 2026 i el 2027 atès que tot aquest procés urbanístic requereix de molts tràmits llargs previs.

LA PROMOCIÓ ECONÒMICA MANTÉ A BARCELONA A "LA POLE DE LA INNOVACIÓ"

La segona part d'aquest acord d'intencions preveu que el CZFB s'incorpori al projecte de transformació que hi ha en marxa a l'antic recinte fabril de l'Escocesa .

L'Escocesa és un centre públic de residències artístiques i de producció d'art contemporani gestionat de forma col·lectiva a través de l'associació d'artistes Associació d'Idees EMA i al qual s'accedeix mitjançant convocatòria anual.

Com a espai habitat per la comunitat artística, se centra en la producció i creació d'obres i la generació comuna de coneixements, xarxes de cures i noves maneres de construir i practicar les institucions culturals. La naturalesa associativa del centre possibilita la participació activa de la comunitat d'artistes i genera una estructura col·lectiva horitzontal a través de la qual es gestiona el funcionament del centre.

L'Escocesa es troba a l'antiga fàbrica tèxtil que va ser recuperada i posada en funcionament per un grup d'artistes a finals dels anys 90. El 2007, L'Escocesa passa a formar part de la xarxa de Fàbriques de Creació de l'ICUB (Institut de Cultura Ajuntament de Barcelona).

En aquest lloc, a partir de la rehabilitació de diferents naus industrials antigues, es vol aixecar un pol nou vinculat a les indústries creatives, les fàbriques de creació i un projecte d'innovació sobre la gastronomia i l'alimentació.

Al projecte el Consorci s'encarregarà de la rehabilitació i explotació futura de les naus Birkhead , Paul i Steegman mitjançant un dret de superfície de l' Ajuntament al CZFB i contempla la possibilitat de posar en marxa a l' Escocesa una residència per a persones vinculades a projectes del recinte , ja siguin artístics o científics. El consorci rehabilitarà l'espai gràcies a fer una inversió de 15 milions d'euros a les tres naus del recinte La Escocesa, que posteriorment llogarà amb el mateix model que porta a terme a DFactory .

COMPRA DE DOS EDIFICIS PER CONSOLIDAR ELS SERVEIS MUNICIPALS AL 22@

La tercera de les operacions comptable en aquest protocol d'intencions té a veure amb la compra per part de l'Ajuntament dels edificis Mediatic i Creatic , ubicats al carrer Roc Ribagorçana 117 en ple 22@ . Aquesta operació costarà a les arques municipals prop de 40 milions d?euros que s?assegura que amortitzarà en 20 anys, perquè ara el consistori barceloní paga un lloguer.

L'edifici Media-TIC és una construcció innovadora destinada a servir de punt de trobada per a empreses i professionals que està dins del projecte de desenvolupament tecnològic situat al districte 22@ centrat en la tecnologia de la informació i les comunicacions.

El 22@ cal recordar que és una àrea de negocis gairebé 200 hectàrees al districte de Sant Martí que va néixer com una iniciativa de l'Ajuntament de Barcelona per transformar sòl industrial del barri de Ppble Nou en un districte productiu innovador amb espais moderns per a la concentració estratègica activitats intensives en coneixement.

Per assolir aquest objectiu, es va crear un nou model de ciutat compacta, on les empreses conviuen amb universitats, centres de recerca, de formació i de transferència de tecnologia, així com habitatges, equipaments i zones verdes. D'aquesta manera, es va definir un nou model econòmic basat en el desenvolupament de cinc clústers sectorials: mitjans audiovisuals, tecnologies de la informació i la comunicació, energia, disseny i biotecnologia, i en l'execució de diversos projectes estratègics que faciliten el creixement de les empreses, la creativitat, desenvolupaments per a coworking, el networking, l'atracció i la retenció de talent i l'accés a la innovació i la tecnologia, entre d'altres. Des de l'any 2001 s'han ubicat més de 4.500 empreses noves, que sumen 56.000 empleats a la zona.

El Crea-TIC és un edifici principalment pensat per ser seu corporativa, que està ubicat al cor del districte tecnològic 22@ de Barcelona. Té un disseny harmònic i funcional, idoni per a les empreses tecnològiques.

Aquesta operació de compra ha estat aprovada prèviament pel Consell Plenari del CZFB, reunit per aprovar els comptes anuals auditats de l'exercici 2023. L'objectiu d'aquest acord amb l'Ajuntament de Barcelona és consolidar un conjunt de diferents serveis municipals que ja existeixen en bona part en aquests dos edificis que són propietat del CZFB i que estan dedicats a l'educació, l'atenció ciutadana i el desenvolupament econòmic, així com la formació tecnològica i l'atenció integral a les empreses i els autònoms. El cost daquesta adquisició es fixarà en un futur a partir de la valoració que facin de mutu acord les dues parts i un cop analitzat lestat actual dels dos edificis que es comprometen a lliurar en bon estat el venedor.

UNA COMISSÓ PARITÀRIA VETLLARÀ PEL COMPLIMENT I CONCRECIÓ D'AQUEST ACORD

Un cop acordat i signat aquest protocol dʻintencions, lʻAjuntament i el Consorci es comprometen igualment a crear una comissió de seguiment paritària.

L´Ajuntament i el Consorci defensen que actualment les necessitats de Barcelona impliquen posar l´accent en la construcció d´habitatge assequible per fer front al´emergència habitacional, tot això mentre se segueix acompanyant el desenvolupament d´una economia diversificada, especialment en aquells sectors valuosos com són les indústries creatives , la tecnologia , la innovació i la ciència .

Jaume Collboni: "Cal sembrar per donar solucions a curt, mitjà i llarg termini al problema d'accés a l'habitatge a Barcelona"

L´alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha subratllat la importància estratègica d´aquestes tres operacions i ha agraït l´esforç de tots els actors que ho han fet possible.

En aquest sentit va afirmar a la roda de premsa de presentació de l'acord "Estem garantint en primer lloc que es facin gairebé 2.000 pisos en una situació de màxima emergència habitacional i, en segon lloc, que tots ells siguin de protecció oficial i, per tant, a preu assequible a la ciutat de Barcelona".

Collboni ha assenyalat la " transcendència que l'acord té per a la ciutat en qüestions clau com l'habitatge o l'activitat econòmica . Congrega operacions que permetran a la ciutat promoure habitatge protegit, crear nous espais d'activitat econòmica al 22@ i adquirir patrimoni per estalviar a lloguers a mitjà i llarg termini", ha celebrat l'alcalde.

En total, els solars sumen 185.000 metres quadrats per a vivenda i 97.000 per a equipaments, ha precisat. Collboni també ha ressaltat que els solars cedits podrien haver servit per a vivenda lliure i ha considerat que encara que els terminis no permetran construir de forma immediata "tota suma i la política de sòl és fonamental perquè la gent no marxi de la ciutat".

Fa un any l?alcalde Jaume Collboni va acordar amb la Generalitat cedir solars municipals perquè l ?Incasòl construeixi 1.700 pisos socials, encara que l?administració catalana no està complint els terminis.

Preguntat sobre la paràlisi del conveni que van signar el gener passat l'Ajuntament i l'Incasòl, l'alcalde Collboni ha apressat la Generalitat a complir la seva part, que havia d'haver començat a l'abril amb els concursos dels projectes. "Jo no puc esperar una altra cosa com a responsable públic de la ciutat que la Generalitat compleixi els seus compromisos de la manera més ràpida. Som a la conjuntura política que estem, i tenim paciència, però els ciutadans no sé si en tenen tanta", ha dit i ha demanat celeritat "que les màquines i les grues" comencin a treballar.

L'alcalde ha recordat que en aquest mandat hi ha 5.000 nous habitatges en algun moment de la fase de producció, i que quan s'hagin materialitzat els de l'Incasòl i els del Consorci, en sumaran quasi 4.000 més. Així, Barcelona sota el seu mandat acabarà comptant amb 9.000 habitatges públics.

Aquest acord ajudarà així el govern municipal a augmentar un 72% la quantitat d'habitatge protegit en promoció en tan sols un any, després d'acordar amb l'Incasòl el traspàs d'un altre paquet de solars de titularitat municipal per a la construcció de 1.700 habitatges.

En paraules de Collboni "tot i que es deia que la ciutat i estava acabada i no podíem construir habitatge nou", ha dit, insistint en la prioritat del seu equip per "activar tot el terra possible, que és la matèria primera".

A més, amb l'acord 'l'Ajuntament crea aquests espais perquè vinguin noves empreses especialitzades o start-ups a la ciutat de Barcelona al 22@. Perquè la gent que comença amb una idea de negoci pugui tenir espais especialitzats en aquesta matèria, tal com ha fet el CZFB amb la gran experiència que té al DFactory”.

Pere Navarro: "Aquesta aliança té l´objectiu de buscar solucions a la problemàtica de sòl amb la construcció d´habitatge social i protegit"

Per part seva, el delegat especial de l'Estat al CZFB, Pere Navarro, ha afirmat "aquesta aliança té l'objectiu de buscar solucions a la problemàtica de sòl amb la construcció d'habitatge social i protegit, millorar la qualitat de vida dels ciutadans i impulsar l'activitat econòmica a la ciutat. El Consorci de la Zona Franca de Barcelona demostra amb aquest acord de col·laboració amb l'Ajuntament de Barcelona el seu compromís ferm amb la ciutadania, la seva prioritat social i la vocació de promoció econòmica ”.

Pere Navarro ha afegit que l´acord "és el resultat de molt de temps de parlar amb l´alcalde i el seu tinent d´alcaldia d´Economia, Jordi Valls , en una qüestió tan important com és l´habitatge", ha dit i ha assegurat que entén la institució "no" renuncia a aquests solars per a habitatge a preu de mercat, "però atesa la situació de problemes d'accés a l'habitatge era més decent exercir un compromís social en matèria d'habitatge públic amb la ciutat".

Navarro ha celebrat que "aquesta aliança no comporta només un protocol sinó la millora de la vida de moltes persones amb necessitats dʻequipaments". A més, ha recordat que per la cessió del sòl, el Consorci cobrarà un cànon "simbòlic" sense detallar la quantitat concreta.