L'Ordenança d'aigües grises de Barcelona comença la tramitació
El Govern municipal ha aprovat el text inicial de l'ordenança, que posteriorment es debatrà a la Comissió d'Ecologia, Urbanisme, Mobilitat i Habitatge, i s'haurà d'aprovar de manera definitiva al Plenari
La Comissió de Govern ha aprovat el text inicial de la nova Ordenança d‟Aigües grises de Barcelona (OAG) que introduirà aquest sistema de reaprofitament de l‟aigua en edificis de nova construcció i grans rehabilitacions. Les aigües grises són les aigües que es generen en dutxar-se o banyar-se i que, amb un sistema de recollida i tractament, es poden recuperar per a altres usos com omplir la cisterna del vàter.
El reaprofitament de les aigües grises se suma a totes les iniciatives municipals encaminades a reduir el consum d‟aigua potable en l‟àmbit domèstic. Una llar de 4 persones genera uns 200 litres d'aigües grises al dia que, en cas de disposar de sistema de reaprofitament, es podrien fer servir per omplir les cisternes dels vàters. Cada persona gasta de mitjana uns 35 litres daigua cada dia amb descàrregues de la cisterna.
La nova normativa estableix els criteris tècnics per aprofitar les aigües grises amb garantia de qualitat i sostenible. Aquest sistema de reutilització s'haurà de posar en els casos següents:
- Edificis dús residencial de 16 o més habitatges de nova construcció o en el cas de gran rehabilitació, sempre que hi hagi una substitució de ledifici, tot i que es pugui mantenir la façana o algun element estructural.
- Per a edificis de la resta d'usos sempre que tinguen un consum igual o superior a 730 m3 d'aigua. Siguin edifici de nova construcció o rehabilitacions que suposin una actuació global a tot l'edifici i que impliqui alguna de les actuacions següents: increment de volum o sostre edificable, increment del nombre d'unitats funcionals existents anteriorment, canvi d'ús principal, redistribució general d'espai o substitució de ledifici encara que es mantingui la façana o algun element estructural. Queden exceptuats els centres hospitalaris, sanitaris, llars i equipaments sociosanitaris, escoles bressol o els edificis que ja preveuen l'ús d'aigua regenerada.
L'Ordenança permetrà estalviar uns 136.000 m3 d'aigua potable cada any al conjunt de la ciutat. A les llars aquest estalvi és d'un 33% respecte al consum total d'aigua i arriba a un estalvi de fins a 185 euros anuals.
La nova normativa es desplega en el marc del Pla Clima i s'hi incorpora com una eina més per reduir el consum d'aigua potable a la ciutat. Dona continuïtat al que ja es fa al districte de Gràcia ia l'àmbit del 22@ que, amb el seu MPGM, ja inclouen l'obligatorietat de desenvolupar aquests sistemes de reaprofitament als nous edificis.
Barcelona, per tant, avança en convertir-se en una ciutat resilient davant els efectes negatius del canvi climàtic, com poden ser situacions de sequera com la que es viu actualment i una disminució de la pluviometria mitjana. Es fa un pas endavant per desplegar al màxim la competència municipal per reduir, amb l'ampliació de recursos hídrics alternatius, el consum d'aigua potable a la ciutat. En aquest sentit, la nova Ordenança complementa altres mesures com ara la neteja de carrers amb aigua freàtica o ampliació de la xarxa d‟aigua freàtica amb l‟objectiu de disposar-la per al reg.
El text inicial ja incorpora les aportacions que s'han fet mitjançant un procés participatiu entre els mesos de març i maig. Hi van participar 570 persones que van fer 155 propostes, de les quals el 85% s'han incorporat a la normativa. En el procés hi ha participat agents tècnics, representants d'universitats i centres de recerca, professionals del sector, usuaris i usuaris i altres col·lectius interessats. Tot això ha permès constituir una comissió de seguiment, formada per tècnics municipals i altres experts, per maximitzar els esforços daquest procés participatiu i aconseguir la major representativitat i millorar el text de la proposta inicial. En el marc d'aquest procés també es va fer una enquesta que va rebre 476 respostes.
Ara s'obrirà un termini d'al·legacions, es debatrà a la Comissió d'Ecologia, Urbanisme, Mobilitat i Habitatge i posteriorment s'haurà d'aprovar de manera definitiva al Plenari.
Escriu el teu comentari