Llogar a Barcelona, missió impossible: el límit de preus fa que baixi l'oferta

L'article 47 de la Constitució Espanyola declara que tots els espanyols tenen dret a gaudir d'un habitatge digne i adequat. No obstant això, la dificultat perquè aquest dret es converteixi en una realitat fa que això sigui ja un maldecap per a moltíssims ciutadans; i en el cas de Barcelona, segons el darrer baròmetre municipal, és una de les dues principals preocupacions, juntament amb la inseguretat.

Per la seva situació, encaixada entre mar, muntanya i altres municipis (l'Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs i Montcada i Reixac), la possibilitat de creixement de Barcelona és remota. De fet, moltes vegades es posa sobre la taula que una opció és construir blocs més alts.

A finals de l'any passat, el preu del lloguer a la ciutat (i en general a la resta de Catalunya) va mostrar una certa desacceleració, especialment a les zones més tensionades. Segons les dades més recents de l'Incasòl, basades en les fiances dipositades dels nous lloguers, s'ha registrat un descens respecte del trimestre anterior. Tot i que les rendes es mantenen per sota del seu pic històric, el nombre de contractes de lloguer signats ha disminuït considerablement: cada cop es lloguen menys habitatges.

El segon trimestre del 2024, el lloguer mitjà a Barcelona va ser de 1.131,75 euros mensuals, davant els 1.193,41 euros del primer trimestre. El primer trimestre, superava la quantia del salari mínim interprofessional (1.134 euros), mentre que al segon va ser una mica inferior.

"Cerca pis és un suplici"

CatalunyaPress ha pogut parlar amb una noia de 33 anys que ha viscut, en primera persona, el que significa buscar pis per viure a la ciutat. "És un suplici", resumeix.

El seu, òbviament, no és un cas aïllat, sinó que és una situació a què s'enfronten, diàriament, barcelonins que es resisteixen a abandonar la ciutat i altres persones que decideixen que el seu projecte de vida passa per llogar a Barcelona.

"No saps mai si és millor intentar buscar opcions sense la intermediació d'una immobiliària o sotmetre's al que aquestes et demanen", apunta. "Per experiència personal, diria que és millor tractar directament amb propietaris, encara que cada cop és més difícil", afegeix.

I és que si entres al “cercle viciós” de les visites concertades amb immobiliàries, la situació no millora. "Fins i tot afecta la teva salut mental. Visites un pis, però tot són presses i pressions. T'exigeixen resposta gairebé al moment, amb el pretext que tenen molta més gent interessada", afegeix la noia.

La feina li permet pagar un lloguer complet sense haver de compartir, i finalment ho ha aconseguit, després de passar una temporada llogant una habitació d'amiga d'una amiga. "Va ser alliberador, soc conscient que no tothom està en la mateixa situació econòmica i laboral que jo", apunta, tot i que conclou que la sensació d'"estar davant del buit" a l'hora de buscar habitatge no entén de classes.