Gairebé 250.000 morts: el futur fosc de Barcelona pel canvi climàtic

Barcelona s0enfronta a un futur preocupant a causa del canvi climàtic. Segons un informe publicat a la revista Nature i elaborat per la London School of Hygiene & Tropical Medicine, la ciutat serà l' urbs europea amb més morts causades per l'augment de les temperatures a finals d'aquest segle. L'estudi estima que, si no es prenen mesures urgents, Barcelona podria registrar 246.082 morts relacionades amb la calor per a l'any 2100, situant-se al capdavant d'una llista on també figuren ciutats com Roma, Nàpols, Madrid, Milà i Atenes.

Un panorama alarmant per a Europa

A nivell continental, l'informe preveu que les morts relacionades amb les altes temperatures podrien assolir els 23 milions de persones a finals de segle, fet que suposa un augment del 50% respecte a les xifres actuals. Els investigadors alerten que, tot i que algunes regions del nord d'Europa experimentaran hiverns més suaus i una reducció de les morts per fred, aquest descens no compensarà l'increment de defuncions causades per la calor. De fet, l'estudi assenyala que, a excepció d'Escandinàvia, la calor serà més mortal que el fred a tot el món.

La necessitat de polítiques "agressives"

Els autors de l'informe subratllen la urgència d'implementar mesures de mitigació i adaptació al canvi climàtic. Segons l'estudi, es podria prevenir fins al 70% de les morts si es prenen accions ràpides i efectives. Entre les mesures proposades destaquen l''adaptació dels sistemes públics de salut , la creació de sistemes d'alerta primerenca , campanyes d''educació pública i millores a les infraestructures urbanes per ajudar les persones a protegir-se de les altes temperatures.

Raquel Nunes, catedràtica adjunta de Salut de la Universitat de Warwick, emfatitza que “per protegir la salut pública, els governs i els responsables polítics han d'invertir en sistemes que ajudin les persones a mantenir-se fresques i segures”.

Adaptació local i global

A més de polítiques globals, com l' abandó dels combustibles fòssils, els experts insisteixen en la importància d'iniciatives a escala local. Entre aquestes destaquen la implementació de refugis climàtics i l'augment de zones verdes a les ciutats per mitigar l'efecte d' illa de calor, un fenomen que eleva les temperatures en àrees urbanes a causa de la manca de vegetació i la concentració d'edificis.

Tim Osborn, director de la Unitat de Recerca Climàtica de la Universitat d'East Anglia, adverteix que “cal fer canvis que augmentin la nostra resistència als fenòmens meteorològics extrems”, però recorda que aquestes adaptacions seran més efectives si es combinen amb esforços per limitar la magnitud del canvi climàtic.

Una crida a l'acció

L'informe és una crida urgent a l'acció per a governs, institucions i ciutadans. Barcelona, com altres ciutats europees, s'ha de preparar per a un futur on les onades de calor seran més freqüents i intenses. La implementació de mesures de mitigació i adaptació no només salvarà vides, sinó que també contribuirà a construir ciutats més resilients i sostenibles.